El barri del Joier

La plaça del Diamant

La toponímia de Gràcia es pot considerar pobra en el sentit que hi ha pocs noms relacionats amb la seva història, tradició o personatges. Quan es van parcel•lar els terrenys, els propietaris tenien la potestat tàcita de donar nom als nous carrers i es van guardar prou de posar noms que poguessin incomodar les autoritats civils o militars d’aquella època convulsa; molts van optar per batejar-los amb el propi nom o el de llurs familiars o dels Sants de llurs onomàstics.

Quan el 1897 es van agregar les viles i pobles propers a Barcelona, es produïren moltes repeticions en el nomenclàtor. Amb la nova nomenclatura de 1907-1914, 51 carrers de Gràcia van canviar de nom. Els més afectats van ser els hagiònims de la part baixa de la vila que foren substituïts majoritàriament per referències a d’altres poblacions. Per sort llavors Gràcia es va desempallegar del carrer del Duque de la Victoria que no era altre que el General Espartero que havia bombardejat la ciutat el 1842 i que continua sent homenatjat a hores d’ara a Ciutat Vella  amb el carrer del Duc.

Els noms de carrers que sense cap dubte han donat més caràcter al barri  són els de les sèries, com ara les de:

- Ideologia Progressista: carrers Fraternitat, Legalitat,  Progrès i carrer i plaça de la    Llibertat  (i antigament també: Concòrdia, Pau, Proclamació, Igualtat, Lleialtat i Foment)

El carrer Fraternitat durant la Festa Major

- Mitologia: carrers Minerva, Neptú, Venus (i abans també  Vulcà)

- Astronomia: carrers Planeta i carrer i plaça del Sol (i abans també Eclipsi, Estrella i Lluna)

Celebració a la plaça del Sol
Fotos: Jaume Tello

I dins de les sèries hi ha  l’anomenat popularment com a Barri del Joier: 

La plaça del Diamant durant la celebració dels
foguerons mallorquins de Sant Antoni

El 1850 el terratinent barceloní Josep Rosell, joier de professió, va urbanitzar els solars que posseïa a Gràcia i va posar noms de pedres i metalls preciosos a les vies que anaven sorgint. El barri del Joier està format pels carrers Or, Perla, Robí i Topazi (i abans també pels carrers Plata -actualment Guilleries- i Maragda -actualment Astúries-) i la plaça del Diamant que n’és el nucli i que és coneguda arreu gràcies a la novel•la de la Mercè Rodoreda. 

Refugi antiaeri de la plaça del Diamant que va ser construït pels veïns de Gràcia durant la Guerra Civil. És un entramat de túnels amb capacitat per a dues-centes persones, a dotze metres sota terra. Es conserva un petit espai destinat a infermeria.

El refugi es visitable el dissabte al matí, amb reserva prèvia.

Per concertar la visita s'ha de trucar als telèfons 647 843 084 i 93 219 61 34 (Taller Història Gràcia) de 9.30 a 13.30 h

Email: tallerhistoriagracia@gmail.com

Logotip de la companyia teatral dirigida per Oriol Broggi
que té el taller al carrer la Perla núm.  29

M. Carme Juan Torné