Els Cinemes Verdi

L’11 de febrer de 1926, al carrer Verdi,  es va inaugurar el Salón Ateneo Cine que després es va convertir en el Cine Trébol i finalment, a partir de 1936, en els Cinemes Verdi. De seguida va arribar la Guerra Civil durant la qual els locals es van convertir en menjador infantil. Acabada la guerra, va passar a anomenar-se Gran Salón Verdi ja que comptava amb una gran pista de ball al pis superior de l’edifici.

El 23 d’octubre de 1987  es convertí en un multicine de tres sales. El programador, l’Enric Pérez,  va apostar des de l'inici per les pel•lícules d’autor, sobre tot europees, i també per les bones pel•lícules comercials, sempre en versió original subtitulada.  El complex es va ampliar posteriorment amb dues sales més i, amb la inauguració dels Verdi Park al carrer Torrijos, l’oferta es va ampliar fins a les nou sales actuals.  

S’hi fan presentacions de pel•lícules a la premsa, pre-estrenes i classes magistrals per part de directors reconeguts.  Ara, sota el nom de El meu primer Verdi, els diumenges programen sessions matinals infantils. 

Han rebut dos premis Sant Jordi, el 1989 i el 1992; el Premi Europa Cinemes, el 2002; el premi Butaca, el 2007, i el premi a la Millor sala de la ciutat que atorga la revista Time Out, el 2009.

Els espectadors assidus dels Verdi saben que la programació és de fiar. La cua és una petita babel en què se sent parlar un munt de llengües i al seu voltant s’ha anat creant un ambient especial. Han anat sorgint botigues de moda i de complements amb estil propi i restaurants japonesos, palestins, sirians i libanesos obren les portes en front de bars de tapes, crêperies o pizzeries més tradicionals. I tot en el tros del carrer que ocupa dues travessies, des del carrer de l’Or fins a la plaça de la Revolució.

Jo els tinc a deu minuts de casa mal comptats i puc dir sense matisos que els estimo. Hi vaig sovint i, en èpoques difícils, una escapadeta d’un parell d’hores als Verdi m’ha donat ànims per seguir endavant. 

M. Carme Juan Torné