divendres, 31 de maig del 2013

L' ÚLTIMA PÀGINA



El curs de Blogs s’ha acabat. Gràcies a aquest treball en equip s’ha reforçat més encara la nostra amistat: ens hem trobat un munt de vegades per fer recorreguts, per perfilar treballs a l’ordinador i sort que les dues tenim tarifa plana perquè les trucades telefòniques han estat infinites.

El blog ens ha aportat conèixer millor el barri físicament, la seva arquitectura, la seva història, les seves festes i la seva gent. Ja ens agradava viure al barri però ara ens hi sentim plenament integrades. Els diversos temes que hem tractat ens han enriquit però som conscients que podríem haver-hi aprofundit més, cosa que no ha estat possible per la limitació d’espai de les entrades del blog i pel temps de què disposàvem. 

Ara ens fa una mica de pena que el curs s’hagi acabat però ens sentiríem contentes si les engrunes de coneixement i experiències que us hem transmès us haguessin interessat i us esperonessin a passejar per  Gràcia tot mirant-la amb uns altres ulls. Gràcia no és només oci nocturn i gresca  de Festa Major. Darrera les diverses activitats que es desenvolupen al barri hi ha un treball corporatiu immens, herència del passat associacionista i reivindicatiu que ha marcat el seu caràcter.

Des de la plaça de la Virreina us desitgem un bon estiu.

Magda Simon i M. Carmen Juan

diumenge, 26 de maig del 2013

LA FESTA MAJOR DE GRÀCIA






 La Festa Major de Gràcia ha estat relativament poc analitzada tant des del punt de vista històric com de l'antropològic o sociològic. És una festa força jove, tanmateix com la pròpia població de Gràcia. 
Encara que sovint es dóna com a dada més antiga de la Festa, una nota apareguda en el diari de Barcelona el 19 d'agost del 1827, existeix una referència més antiga de celebració proporcionada per Francesc Curet :"...L'any 1817 va celebrar-se a Can Trilla, l'aplec que per la Mare de Deu d'Agost es feia a l'ex convent de Jesús. Cal retenir aquesta data memorable en els anals de Gràcia, perquè assenyala l'inici de la festa major gracienca en la diada de l'Assumpta..." 

Hi ha historiadors que donen altres dades però en qualsevol cas, la Festivitat que es consolida a mitjans i finals del segle XIX, es va anar definint en un sentit més cívic que religiós, sota l'impuls de les nombroses entitats obreres i recreatives, com Ateneus o Societats de Ball.



Podem distingir 6 etapes en la Festa Major de Gràcia des de començaments del segle XIX fins els moments actuals.

1820 – 1850 Fins l’any 1850 es fan balls tradicionals i jocs a peu i a cavall. L’any 1850 amb  la proclamació de Gràcia com a “Vila”, es fan unes festes extraordinàries i la façana de l’Ajuntament es guarneix. També existeixen algunes referències d’envelats.

1851 -1890 Hi ha moltes societats que guarneixen  els seus jardins o eixequen envelats. Es tenen les primeres notícies de guarniments de carrers amb arcs de brancatge. Del 1877 es té la noticia d’un concurs de botigues guarnides. Els nous graciencs originaris de tot Catalunya, importen també part dels seus costums festius. Així cal destacar la participación regular dels Xiquets de Valls des de 1877.

1891 – 1920 Des del 1892 fins ben entrat el segle XX, una entitat recreativa de to republicà-federal, La Banya Gracienca, construeix un recordat envelat a la cruïlla del carrer Còrsega i el Passeig de Gràcia.
D’altra banda s’inicien els concursos literaris sota l’impuls de l’Ateneu Gracienc, i l’any 1896 presideix el jurat Mossèn Cinto Verdaguer. A partir de 1904 i durant més de dues dècades, el Casino Artesà organitza uns Jocs Florals.
En aquest període es consolida el guarniment de carrers. Com que no existía coordinadora o Federació de carrers no se saps ben bé la quantitat de carrers que hi participaven.  

Fotografia de 1914
1921 – 1936 Les primeres cites de concursos de carrers guarnits impulsats des del Districte, són dels anys 20, però no és fins l’any 1935 que es té noticia de l’existència d’entitats coordinadores d’activitats. Així consta l’existència d’un “Comité de Fires i Festes de Gràcia" impulsat per l’Associació d’Industrials i Comerciants de Gràcia, que tenia com a secretari a Josep Barrillón.

1937-1977 Després del parèntesi de la Guerra Civil, ben aviat es reprenen les activitats festives. La ferotge repressió que prohibia qualsevol manifestació en català es palesa en els programes i publicacions de l’època. Les ganes d’expressió col·lectiva es canalitzaven també amb els guarniments que satirinitzaven la situació. Augmenta el nombre de carrers guarnits. L’any 1942 es van guarnir 70 carrers i 5 places, però l’any 1960 va començar una decadència, a partir d’aquest anys disminueixen el nombre de carrers i places guarnits. L’any 1977-78 només es van guarnir 4 o 5 carrers
Simultàniament a aquesta decadència, i sota l’impuls de les recents legalitzades Associacions de Veïns, Assemblees de Músics i actors, organitzen grans balls i espectacles gratuïts en places  i carrers.

Rètol que anuncia la Festa Major de Gràcia
1980-Actualitat La darrera etapa és l'actual. Poc a poc, amb la reinstauració dels drets democràtics i gràcies l'esclat i recuperació dels moviments veïnals, es retroben els valors originals de la Festa Major de Gràcia. L'Associació de Veïns i Veïnes de Gràcia hi té un important paper en la represa de les festes als carrers de la zona nord de Gràcia.
Des de l’any 2012 , com vaig explicar en un escrit anterior, els membres de la Fundació Festa Major de Gràcia  comparteixen l’espai “Albert Musons” situat al carrer Alzina, núm. 9  amb “Els Castellers de Gràcia”.
Aquesta Fundació durant tot l’any organitzen gran quantitat d’actes:concursos de fotografia, representacions, cavalcada de Reis, la rua del Carnestoltes i un llarg etcetera, però la Festa grossa que té ressò a tota la ciutat és La Festa Major de Gràcia.






Per més informació sobre les festes de Gràcia cliqueu aquí

L'ambient que es respira durant aquests dies de Festa  Major és molt especial. En els seus carrers i places es pot admirar el resultat d'un treball de gran creativitat que, any rera any  amb esforç i molt d'amor al barri, porten a terme tots els veïns. Gaudeixen de la Festa tant la pròpia gent de Gràcia com la gent vinguda d'altres barris de Barcelona.

Magda Simon Parés

divendres, 24 de maig del 2013

Els Cinemes Verdi



L’11 de febrer de 1926, al carrer Verdi,  es va inaugurar el Salón Ateneo Cine que després es va convertir en el Cine Trébol i finalment, a partir de 1936, en els Cinemes Verdi. De seguida va arribar la Guerra Civil durant la qual els locals es van convertir en menjador infantil. Acabada la guerra, va passar a anomenar-se Gran Salón Verdi ja que comptava amb una gran pista de ball al pis superior de l’edifici.





El 23 d’octubre de 1987  es convertí en un multicine de tres sales. El programador, l’Enric Pérez,  va apostar des de l'inici per les pel•lícules d’autor, sobre tot europees, i també per les bones pel•lícules comercials, sempre en versió original subtitulada.  El complex es va ampliar posteriorment amb dues sales més i, amb la inauguració dels Verdi Park al carrer Torrijos, l’oferta es va ampliar fins a les nou sales actuals.  

S’hi fan presentacions de pel•lícules a la premsa, pre-estrenes i classes magistrals per part de directors reconeguts.  Ara, sota el nom de El meu primer Verdi, els diumenges programen sessions matinals infantils. 



Han rebut dos premis Sant Jordi, el 1989 i el 1992; el Premi Europa Cinemes, el 2002; el premi Butaca, el 2007, i el premi a la Millor sala de la ciutat que atorga la revista Time Out, el 2009.



Els espectadors assidus dels Verdi saben que la programació és de fiar. La cua és una petita babel en què se sent parlar un munt de llengües i al seu voltant s’ha anat creant un ambient especial. Han anat sorgint botigues de moda i de complements amb estil propi i restaurants japonesos, palestins, sirians i libanesos obren les portes en front de bars de tapes, crêperies o pizzeries més tradicionals. I tot en el tros del carrer que ocupa dues travessies, des del carrer de l’Or fins a la plaça de la Revolució.





Jo els tinc a deu minuts de casa mal comptats i puc dir sense matisos que els estimo. Hi vaig sovint i, en èpoques difícils, una escapadeta d’un parell d’hores als Verdi m’ha donat ànims per seguir endavant. 

M. Carme Juan Torné

diumenge, 19 de maig del 2013

TALLERS D'ARTESANS DE GRÀCIA


L’Associació Artesans de Gràcia està ubicada al Torrent de les Flors núm. 56 i es va constituir l’any 1995. És una associació  que fomenta, estimula i impulsa l’artesania.

Els principals objectius de l’Associació  són: 

  • Donar continuïtat als oficis
  • Despertar inquietuds artesanals en la gent jove
  • Mostrar l’activitat artesanal
  • Reduir la càrrega fiscal per ser més competitius enfront  la indústria
  • Reconvertir Gràcia en un nucli artesà
En conèixer l'Associació ens van venir ganes de fer aquest vídeo per homenatjar a totes les persones que es dediquen a l’artesania. Gent  creativa que coneix molt bé els materials i les eines  i que mostra una gran destresa  a l’hora d’utilitzar-los. 

Aquest treball ens ha permès conèixer força artesans  i gaudir de  veritables obres d'art.

Per més informació cliqueu aquí



M.Carme Juan Torner i Magda Simon Parés

dilluns, 13 de maig del 2013

La plaça del Raspall

La plaça del Raspall al 1923



Per sort, la plaça del Raspall no ha sofert grans canvis al llarg dels anys i ha conservat el seu caràcter de intimitat. És el centre de la comunitat gitana de Gràcia, la més nombrosa de Barcelona, que viu dins del quadrat format pels carrers Siracusa i Llibertat, de nord a sud, i Fraternitat i Milà i Fontanals, de oest a est. Al carrer de Siracusa donen els antics terrenys del Vapor Vell, en part remodelats com a plaça del Poble Romaní.

Carrer de la Fraternitat, on va néixer Antonio Flores, El Pescaílla



















Durant la Setmana de la poesia de Barcelona, el divendres 10 de maig es va celebrar a la plaça del Respall un acte d’homenatge a Carmen Amaya amb motiu dels cent anys del seu naixement i els 50 de la seva mort.

La plaça del Raspall, divendres 10 maig 2013

Quan vaig arribar a la plaça plena de gom a gom, les boniques cabelleres de les noies gitanes es barrejaven amb la volandera cua de cavall de l’Enric Casasses. Vaig saber després que un dels seus reculls de poemes, publicat el 1998 i que va obtenir el Premi Ciutat de Palma de poesia 1999, es titula Plaça Raspall, poema en set cants.

Si voleu veure el programa de la nit i alguns vídeos de les actuacions, cliqueu aquí.

Voldria acabar amb un fragment del poema de Miquel Pujadó -cantautor, escriptor i filòleg- dedicat a les places de Gràcia.

Una plaça a Gràcia té el caliu
que alimenta l’esperança
com l’ocell al fons del niu.
Una plaça a Gràcia, si ets despert,
fa que entenguis les llambordes
com si fos un llibre obert.
Una plaça a Gràcia, si li plaus,
fa que el temps resti en exili
fins que hi vulguis fer les paus.
Una plaça a Gràcia et fa el regal
d’un futur prenyat de joia
-si és mentida, tant se val! 
...

Una nit, mentre sentíeu uns gitanos
rumbejar a cops de guitarra, bongo i ball,
et parlà de viure junts: quin cop de mall,
a la Plaça del Raspall!


M. Carme Juan Torné       



diumenge, 12 de maig del 2013

Esclat de primavera


Una passejada per Vallvidrera, pels carrers de Barcelona i per alguns jardins.






M. Carme Juan Torné

dissabte, 4 de maig del 2013

PLAÇA ANTONI ROVIRA I TRIAS


Totes les places d'aquest barri tenen una identitat pròpia, però aquesta és molt especial perquè tota ella ens recorda un home molt singular que va donar un impuls urbanístic al barri.

Aquesta plaça  és un homenatge al cèlebre arquitecte  Antoni Rovira i Trias, nascut a Gràcia i artífex de l’entremat de places i carrers estrets  que té el barri.
També forma part d'aquest reconeixement l'escultura de bronze, a tamany real,  de Rovira i Trias que es troba en un banc de la plaça en actitud amable i contemplant per sempre el barri que el va veure créixer.

Als peus de l’estàtua hi ha una placa amb el plano del projecte més ambiciós de l’arquitecte:
L’Eixample barcelonés. Projecte que va guanyar el concurs de l’Ajuntament de Barcelona per unanimitat l’any 1859, però que finalment no es va dur a terme. En el seu lloc es va aprovar el Pla Cerdà, que va donar forma a l’actual Eixample

Antoni Rovira i Trias portava el barri en el cor. Ara Rovira i Trias forma part del cor del barri per sempre.



Si voleu ampliar informació cliqueu l'enllaç següent:

http://blogs.sapiens.cat/historiadorvital/2011/12/10/pla-rovira-i-trias-o-la-barcelona-que-no-va-ser/

Magda Simon Parés

diumenge, 21 d’abril del 2013

El barri del Joier



La plaça del Diamant

La toponímia de Gràcia es pot considerar pobra en el sentit que hi ha pocs noms relacionats amb la seva història, tradició o personatges. Quan es van parcel•lar els terrenys, els propietaris tenien la potestat tàcita de donar nom als nous carrers i es van guardar prou de posar noms que poguessin incomodar les autoritats civils o militars d’aquella època convulsa; molts van optar per batejar-los amb el propi nom o el de llurs familiars o dels Sants de llurs onomàstics.

Quan el 1897 es van agregar les viles i pobles propers a Barcelona, es produïren moltes repeticions en el nomenclàtor. Amb la nova nomenclatura de 1907-1914, 51 carrers de Gràcia van canviar de nom. Els més afectats van ser els hagiònims de la part baixa de la vila que foren substituïts majoritàriament per referències a d’altres poblacions. Per sort llavors Gràcia es va desempallegar del carrer del Duque de la Victoria que no era altre que el General Espartero que havia bombardejat la ciutat el 1842 i que continua sent homenatjat a hores d’ara a Ciutat Vella  amb el carrer del Duc.

Els noms de carrers que sense cap dubte han donat més caràcter al barri  són els de les sèries, com ara les de:

- Ideologia Progressista: carrers Fraternitat, Legalitat,  Progrès i carrer i plaça de la    Llibertat  (i antigament també: Concòrdia, Pau, Proclamació, Igualtat, Lleialtat i Foment)


El carrer Fraternitat durant la Festa Major


- Mitologia: carrers Minerva, Neptú, Venus (i abans també  Vulcà)

- Astronomia: carrers Planeta i carrer i plaça del Sol (i abans també Eclipsi, Estrella i Lluna)




Celebració a la plaça del Sol
Fotos: Jaume Tello

I dins de les sèries hi ha  l’anomenat popularment com a Barri del Joier: 

La plaça del Diamant durant la celebració dels
foguerons mallorquins de Sant Antoni

El 1850 el terratinent barceloní Josep Rosell, joier de professió, va urbanitzar els solars que posseïa a Gràcia i va posar noms de pedres i metalls preciosos a les vies que anaven sorgint. El barri del Joier està format pels carrers Or, Perla, Robí i Topazi (i abans també pels carrers Plata -actualment Guilleries- i Maragda -actualment Astúries-) i la plaça del Diamant que n’és el nucli i que és coneguda arreu gràcies a la novel•la de la Mercè Rodoreda. 






Refugi antiaeri de la plaça del Diamant que va ser construït pels veïns de Gràcia durant la Guerra Civil. És un entramat de túnels amb capacitat per a dues-centes persones, a dotze metres sota terra. Es conserva un petit espai destinat a infermeria.






El refugi es visitable el dissabte al matí, amb reserva prèvia.

Per concertar la visita s'ha de trucar als telèfons 647 843 084 i 93 219 61 34 (Taller Història Gràcia) de 9.30 a 13.30 h
Email: tallerhistoriagracia@gmail.com

Logotip de la companyia teatral dirigida per Oriol Broggi
que té el taller al carrer la Perla núm.  29

M. Carme Juan Torné

dissabte, 20 d’abril del 2013

MERCÈ RODOREDA I GRÀCIA



LA PLAÇA DEL DIAMANT

Mercè Rodoreda, a la seva novel•la “La plaça del diamant”, en el pròleg, ens explica les seves vivències a Gràcia:

“Sóc filla de Sant Gervasi de Cassoles, d’un carrer estret i curt que, aleshores, anava del de Pàdua a la riera de Sant Gervasi i que es deia carrer de  Sant Antoni; més endavant li van canviar el nom pel de carrer de París i, més endavant encara pel de Manuel Angelon, que encara conserva. Sant Gervasi no és pas lluny de Gràcia. Coneixia, perquè hi anava a les tardes amb el meu avi, els cinemes Trilla, Smart i Mundial. Coneixia el mercat de Santa Isabel, on als quatre o cinc anys anava, cap al tard, als estius, amb una senyora veïna a comprar peix després de travessar el torrent de l’Olla. Als quinze o disset anys, i durant molt de temps, anàvem amb la meva mare a passejar cada tarda pel carrer Gran. Hi entràvem per la rambla del Prat, el baixàvem fins  als Jardinets i el pujàvem per la vorera contrària. Miràvem  aparadors.
Tots els records que conservo de Gràcia són entranyables. Ara tot això és lluny, però  pensar-hi, enmig d’una onada de nostàlgia, em fa bé; moltes vegades i en diverses  circumstàncies, aquests records m’havien estat un consol.”

La plaça del Diamant
















La plaça del diamant ( tanka)
Gran escriptora
la Mercè Rodoreda.
A la novel·la,
descriu amb avidesa
vivències entranyables.

És una satisfacció pensar que la Mercè Rodoreda, tan important dins el camp de la Literatura catalana,  estés tan orgullosa  del barri de Gràcia i en tingués tants  bons records.


Lliris blaus (" La plaça del Diamant")

EL CARRER DE LES CAMÈLIES

A la novel·la " El carrer de les Camèlies" la Mercè Rodoreda comença justament esmentat aquest carrer de Gràcia :

Comença així:

"Em van deixar en el carrer de les Camèlies, al peu d'un reixat de jardí, i el vigilant em va trobar a la matinada."

I acaba:

"...Alheshores va trucar el timbre i em va donar. Mentre es despullava, la seva dona es va despertar  i va preguntar-li per què  hi anava tant de dia. Li va dir que havia trobat una nena. I ella li va preguntalr: ¿on? I ell li va dir, en el carrer de les Camèlies, a mig carrer, al peu d'un reixat amb tot de camèlies plantades. La seva dona semblava que no s'ho volgués creure i li ho va haver de tornar a  dir, ben a poc a poc, que a la matinada, al costat d'unes camèlies havia trobat una nena com un gatet que es diria Cecília".


Camèlies 
I la narració es desenvolupa a partir d'aquest carrer i al llarg de la història  van apareixent indrets de tot Barcelona. Llocs que freqüentava la seva protagonista, la Cecília.

Campanetes ( "El carrer de les Camèlies")

Ambdues novel·les ens parlen de la vida de dues dones: la Colometa a "La plaça del Diamant" i la Cecília en "El carrer de les Camèlies". Els dos personatges inoblidables per motius molt distints. La Colometa pura abnegació i la Cecília amb una incapacitat moral i sentimental. 

De "La plaça del Diamant" s'ha arribat a dir, entre molts altres qualificatius, que és la millor novel·la apareguda a Europa de molts anys ençà. És una novel·la alhora històrica, psicològica i costumbrista.




La novel·la "El carrer de les Camèlies" va guanyar els següents premis: l'any 1966 el premi Sant Jordi. El 1967 el premi crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig. El 1969 el Ramon Llull de novel·la.



Cal afegir que l'avi matern de la Mercè Rodoreda, Pere Gurguí, li va inculcar un profund sentiment catalanista i un amor a la llengua catalana i a les flors. Tots aquests aspectes queden ben reflectits al llarg de tota la seva obra.    


Si us interessa tenir informació  sobre el cinema Trilla, que la Mercè Rodoreda esmenta en la seva novel·la " La plaça del Diamant" cliqueu aquest l'enllaç:
http://barcelofilia.blogspot.com.es/2013/04/cinema-fontana-1980-1988-selecto-1939.html

Per saber més de la vida i obra de la Mercè Rodoreda cliqueu al següent enllaç:

dilluns, 15 d’abril del 2013

La Plaça Lesseps

La plaça Lesseps durant la Cabalcada de Sant Medir

La setmana passada em vaig quedar davant la boca de l’estació del metro de Lesseps, recordant el bonic templet que hi havia quan era nena. 

No tinc gaires ganes d’explicar ara les successives transformacions que ha patit la plaça a causa  de l’obertura de la Ronda del General Mitre. Esperava amb certa esperança que acabès l’última remodelació (acabada el 2009) que la va tenir impracticable durant un munt d'anys; de fet se n’han millorat els accessos i s’han guanyat metres quadrats. El projecte vol recordar un vaixell com a homenatge a Ferdinand de Lesseps; la idea és bona  però crec que el resultat és massa grandiloqüent. Espero arribar a veure-la un dia sense les tanques de les obres de la línea 9 per poder formar-me’n una opinió definitiva.












En canvi sí que em ve molt de gust parlar dels principals edificis que configuren la plaça: 

ESGLÉSIA DELS  JOSEPETS

Primera pedra de l'església

Els frares carmelites descalços, coneguts com “els Josepets”,  van fundar el 17 de gener del 1626  el convent de Santa Maria de Gràcia que, com ja sabeu, acabaria donant nom a la vila que hi va néixer al voltant i del qual només es conserva l’església.

L'arquitecte Josep de la Concepció, anomenat el Tracista,  la va projectar seguint els cànons severs del barroc conventual català. La seva construcció es va allargar entre el 1658 i el 1687, any en què fou consagrada.   La façana, tripartida i amb frontó triangular central, correspon al model habitual dels temples de l'orde carmelità.

Encara que jo vaig néixer a un nucli del barri de Sant Gervasi, anomenat El Farrò, la parròquia que em corresponia era la dels Josepets, on vaig ser batejada i vaig rebre la primera comunió. No m’hi vaig voler casar perquè trobava l’interior massa gran i un xic fred.


CASAS RAMOS


Fotografia feta per Jossie Casanoves el dia de portes obertes amb motiu del centenari

És una obra primerenca de l’arquitecte Jaume Torres Grau, d’estil modernista, amb  influències probables de Domènech i Muntaner i de Puig i Cadafalch.  El coronament del conjunt té un regust medievalista, concretament gòtic.

Es tracta de tres edificis amb una façana única, amb preciosos esgrafiats de fons beige i dibuixos blancs. Té unes magnífiques tribunes de pedra sorrenca de Montjuïc i esplèndids balcons amb baranes de forja.

Barana del balcó del pis principal

Al pati del darrera, fent cantonada amb el carrer Mont-Roig, hi ha un templet encantador. Pedro Almodóvar  va filmar a la Casa Ramos algunes escenes de la seva pel•lícula “Todo sobre mi madre”.



Foto: Jossie Casanoves



Detall del vestíbul. Foto: Jossie Casanoves

















BIBLIOTECA JAUME FUSTER



Està construïda al solar que ocupaven els antics talleres del Gran Metro, actual Línea 3. L’edifici és obra de Josep Llinás, va guanyar el Premi FAD d’Arquitectura l’any 2006 i la visiten arquitectes de tot Europa. És una de las biblioteques més grans de la ciutat i guarda també l’Arxiu Municipal del Districte de Gràcia, creat el 1989.

La Biblioteca ha sigut un encert per al barri i està plena de gent de totes les edats a qualsevol hora. A més organitza exposicions, conferències i trobades literàries amb autors de renom, tan nacionals com internacionals. 

Si voleu més informació sobre l’arquitectura de l’edifici, cliqueu aquests dos enllaços.

M. Carme Juan Torné

dissabte, 13 d’abril del 2013

EL BARRI DEL FARRÓ


El Farró és un barri que està ubicat entre la Vila de Gràcia a l'est, Vallcarca al nord-est, el Putget al nord i Sant Gervasi de Cassoles al sud i a l'oest.
Rep el seu nom de Silvestre Farró, que a principis del segle XIX hi construí les primeres cases, amb façana al carrer de les Santjoanistes, el qual dugué el nom de Farró fins els 1929. Tot i això, no es començà a conformar el barri fins cap al 1850, quan Joaquim Ferrer i Mandri urbanitzà set mujades de terra que tenia en aquest sector, convertint-lo en el segon nucli de Sant Gervasi (el primer, més antic, era situat al voltant del carrer de Sant Gervasi i la Bonanova).

Els seus límits són:
Al nord, la Ronda del Mig o ronda del General Mitre.
Al sud, el carrer de Guillem Tell.
A l'est, l'avinguda del Príncep d'Astúries.
A l'oest, el carrer de Balmes.


És un barri residencial i familiar on hi ha unes poques botigues.   El centre històric es troba a la plaça de Mañé i Flaquer i als carrers del voltant. La majoria de carrers són estrets i alguns són per a ús preferent dels vianants.
 A més el sector també compta amb alguns passatges arbredats de cases adossades com ara el de Sant Felip o el de Mulet; abans al barri hi abundaven les torres d'estil modernista destinades per a l'estiueig de la burgesia barcelonina (quan Barcelona es limitava a la Ciutat Vella), la majoria substituides per pisos amb l'excepció d'unes poques com ara les dels passatges esmentats.

Una passejada per aquests passatges et trasllada al segle XIX . T'impregnes de tranquil·litat i per uns moments t'oblides del brogit actual dels carrers del centre de Barcelona. Quant art, quanta harmonia... val la pena trepitjar aquest indret que ens fa imaginar històries llunyanes de la gent que hi va viure.

PASSATGE MULET 






















PASSATGE SANT FELIP




































Tant la Carme com jo vàrem viure tota la vida a Sant Gervasi i no sabíem que pertanyíem al barri del Farró. De fet ni n’havíem sentit a parlar mai. Ens en vam assabentar arrel de la visita que vam fer a en Josep M. Contel membre actiu del taller d’Història de Gràcia Centre d’Estudis. Jo vivia al carrer Homer, engolit per la Ronda General Mitre i la Carme al carrer Vallirana, nucli del barri.

PERSONATGES IL·LUSTRES QUE VAN NÉIXER, VAN VIURE O VAN TREBALLAR EN                                                  
AQUEST BARRI

Mercè Rodoreda va néixer a una petita torre amb jardí el 10.10.1908 al carrer de Sant Antoni, actualmente carrer de Manuel Angelon. Va anar un any a una escola del carrer Pàdua a l’alçada del carrer Vallirana.

Antoni Tàpies va viure des que es va casar fins a la seva mort al número 57 del  carrer Saragossa.

Casa d' Antoni Tàpies



















L'astrònom Josep Comas Solà en el seu observatori de la Vil·la Urània (entre el carrer Saragossa i la Via Augusta), el 20 de març de 1915 va descobrir el planeta Hispània.


Rètol que hi ha a l'entrada pricipal de la Vil·la, a la Via Augusta

E



En aquest rètol hi diu textualment:

En su observatorio de esta "Villa Urania" el
astrónomo JOSÉ COMAS SOLÁ, descubrió
el 20 de marzo de 1915 el planeta Hispania 
( 804 ) primero de la serie de astros 
descubiertos por él, que fué primer director
del observatorio Fabra 1868-1937.


Vil·la Urània ( l'entrada del carrer Saragossa )


Si voleu més informació d'en Josep Comas Solà, cliqueu els següents enllaços:

Magda Simon Parés