dissabte, 20 d’abril del 2013

MERCÈ RODOREDA I GRÀCIA



LA PLAÇA DEL DIAMANT

Mercè Rodoreda, a la seva novel•la “La plaça del diamant”, en el pròleg, ens explica les seves vivències a Gràcia:

“Sóc filla de Sant Gervasi de Cassoles, d’un carrer estret i curt que, aleshores, anava del de Pàdua a la riera de Sant Gervasi i que es deia carrer de  Sant Antoni; més endavant li van canviar el nom pel de carrer de París i, més endavant encara pel de Manuel Angelon, que encara conserva. Sant Gervasi no és pas lluny de Gràcia. Coneixia, perquè hi anava a les tardes amb el meu avi, els cinemes Trilla, Smart i Mundial. Coneixia el mercat de Santa Isabel, on als quatre o cinc anys anava, cap al tard, als estius, amb una senyora veïna a comprar peix després de travessar el torrent de l’Olla. Als quinze o disset anys, i durant molt de temps, anàvem amb la meva mare a passejar cada tarda pel carrer Gran. Hi entràvem per la rambla del Prat, el baixàvem fins  als Jardinets i el pujàvem per la vorera contrària. Miràvem  aparadors.
Tots els records que conservo de Gràcia són entranyables. Ara tot això és lluny, però  pensar-hi, enmig d’una onada de nostàlgia, em fa bé; moltes vegades i en diverses  circumstàncies, aquests records m’havien estat un consol.”

La plaça del Diamant
















La plaça del diamant ( tanka)
Gran escriptora
la Mercè Rodoreda.
A la novel·la,
descriu amb avidesa
vivències entranyables.

És una satisfacció pensar que la Mercè Rodoreda, tan important dins el camp de la Literatura catalana,  estés tan orgullosa  del barri de Gràcia i en tingués tants  bons records.


Lliris blaus (" La plaça del Diamant")

EL CARRER DE LES CAMÈLIES

A la novel·la " El carrer de les Camèlies" la Mercè Rodoreda comença justament esmentat aquest carrer de Gràcia :

Comença així:

"Em van deixar en el carrer de les Camèlies, al peu d'un reixat de jardí, i el vigilant em va trobar a la matinada."

I acaba:

"...Alheshores va trucar el timbre i em va donar. Mentre es despullava, la seva dona es va despertar  i va preguntar-li per què  hi anava tant de dia. Li va dir que havia trobat una nena. I ella li va preguntalr: ¿on? I ell li va dir, en el carrer de les Camèlies, a mig carrer, al peu d'un reixat amb tot de camèlies plantades. La seva dona semblava que no s'ho volgués creure i li ho va haver de tornar a  dir, ben a poc a poc, que a la matinada, al costat d'unes camèlies havia trobat una nena com un gatet que es diria Cecília".


Camèlies 
I la narració es desenvolupa a partir d'aquest carrer i al llarg de la història  van apareixent indrets de tot Barcelona. Llocs que freqüentava la seva protagonista, la Cecília.

Campanetes ( "El carrer de les Camèlies")

Ambdues novel·les ens parlen de la vida de dues dones: la Colometa a "La plaça del Diamant" i la Cecília en "El carrer de les Camèlies". Els dos personatges inoblidables per motius molt distints. La Colometa pura abnegació i la Cecília amb una incapacitat moral i sentimental. 

De "La plaça del Diamant" s'ha arribat a dir, entre molts altres qualificatius, que és la millor novel·la apareguda a Europa de molts anys ençà. És una novel·la alhora històrica, psicològica i costumbrista.




La novel·la "El carrer de les Camèlies" va guanyar els següents premis: l'any 1966 el premi Sant Jordi. El 1967 el premi crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig. El 1969 el Ramon Llull de novel·la.



Cal afegir que l'avi matern de la Mercè Rodoreda, Pere Gurguí, li va inculcar un profund sentiment catalanista i un amor a la llengua catalana i a les flors. Tots aquests aspectes queden ben reflectits al llarg de tota la seva obra.    


Si us interessa tenir informació  sobre el cinema Trilla, que la Mercè Rodoreda esmenta en la seva novel·la " La plaça del Diamant" cliqueu aquest l'enllaç:
http://barcelofilia.blogspot.com.es/2013/04/cinema-fontana-1980-1988-selecto-1939.html

Per saber més de la vida i obra de la Mercè Rodoreda cliqueu al següent enllaç:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada