La Plaça Lesseps

La plaça Lesseps durant la Cabalcada de Sant Medir

La setmana passada em vaig quedar davant la boca de l’estació del metro de Lesseps, recordant el bonic templet que hi havia quan era nena. 

No tinc gaires ganes d’explicar ara les successives transformacions que ha patit la plaça a causa  de l’obertura de la Ronda del General Mitre. Esperava amb certa esperança que acabès l’última remodelació (acabada el 2009) que la va tenir impracticable durant un munt d'anys; de fet se n’han millorat els accessos i s’han guanyat metres quadrats. El projecte vol recordar un vaixell com a homenatge a Ferdinand de Lesseps; la idea és bona  però crec que el resultat és massa grandiloqüent. Espero arribar a veure-la un dia sense les tanques de les obres de la línea 9 per poder formar-me’n una opinió definitiva.

En canvi sí que em ve molt de gust parlar dels principals edificis que configuren la plaça: 

ESGLÉSIA DELS  JOSEPETS

Primera pedra de l'església

Els frares carmelites descalços, coneguts com “els Josepets”,  van fundar el 17 de gener del 1626  el convent de Santa Maria de Gràcia que, com ja sabeu, acabaria donant nom a la vila que hi va néixer al voltant i del qual només es conserva l’església.

L'arquitecte Josep de la Concepció, anomenat el Tracista,  la va projectar seguint els cànons severs del barroc conventual català. La seva construcció es va allargar entre el 1658 i el 1687, any en què fou consagrada.   La façana, tripartida i amb frontó triangular central, correspon al model habitual dels temples de l'orde carmelità.

Encara que jo vaig néixer a un nucli del barri de Sant Gervasi, anomenat El Farrò, la parròquia que em corresponia era la dels Josepets, on vaig ser batejada i vaig rebre la primera comunió. No m’hi vaig voler casar perquè trobava l’interior massa gran i un xic fred.

CASAS RAMOS

Fotografia feta per Jossie Casanoves el dia de portes obertes amb motiu del centenari

És una obra primerenca de l’arquitecte Jaume Torres Grau, d’estil modernista, amb  influències probables de Domènech i Muntaner i de Puig i Cadafalch.  El coronament del conjunt té un regust medievalista, concretament gòtic.

Es tracta de tres edificis amb una façana única, amb preciosos esgrafiats de fons beige i dibuixos blancs. Té unes magnífiques tribunes de pedra sorrenca de Montjuïc i esplèndids balcons amb baranes de forja.

Barana del balcó del pis principal

Al pati del darrera, fent cantonada amb el carrer Mont-Roig, hi ha un templet encantador. Pedro Almodóvar  va filmar a la Casa Ramos algunes escenes de la seva pel•lícula “Todo sobre mi madre”.

Foto: Jossie Casanoves

Detall del vestíbul. Foto: Jossie Casanoves

BIBLIOTECA JAUME FUSTER

Està construïda al solar que ocupaven els antics talleres del Gran Metro, actual Línea 3. L’edifici és obra de Josep Llinás, va guanyar el Premi FAD d’Arquitectura l’any 2006 i la visiten arquitectes de tot Europa. És una de las biblioteques més grans de la ciutat i guarda també l’Arxiu Municipal del Districte de Gràcia, creat el 1989.

La Biblioteca ha sigut un encert per al barri i està plena de gent de totes les edats a qualsevol hora. A més organitza exposicions, conferències i trobades literàries amb autors de renom, tan nacionals com internacionals. 

Si voleu més informació sobre l’arquitectura de l’edifici, cliqueu aquests dos enllaços.

http://es.wikiarquitectura.com/index.php/Biblioteca_Jaume_Fuster

http://www.grcstudio.es/portfolio/p-l-o-t-_-09-biblioteca-jaume-fuster-josep-llinas/

M. Carme Juan Torné