La plaça del Raspall

La plaça del Raspall al 1923

Per sort, la plaça del Raspall no ha sofert grans canvis al llarg dels anys i ha conservat el seu caràcter de intimitat. És el centre de la comunitat gitana de Gràcia, la més nombrosa de Barcelona, que viu dins del quadrat format pels carrers Siracusa i Llibertat, de nord a sud, i Fraternitat i Milà i Fontanals, de oest a est. Al carrer de Siracusa donen els antics terrenys del Vapor Vell, en part remodelats com a plaça del Poble Romaní.

Carrer de la Fraternitat, on va néixer Antonio Flores, El Pescaílla

Durant la Setmana de la poesia de Barcelona, el divendres 10 de maig es va celebrar a la plaça del Respall un acte d’homenatge a Carmen Amaya amb motiu dels cent anys del seu naixement i els 50 de la seva mort.

La plaça del Raspall, divendres 10 maig 2013

Quan vaig arribar a la plaça plena de gom a gom, les boniques cabelleres de les noies gitanes es barrejaven amb la volandera cua de cavall de l’Enric Casasses. Vaig saber després que un dels seus reculls de poemes, publicat el 1998 i que va obtenir el Premi Ciutat de Palma de poesia 1999, es titula Plaça Raspall, poema en set cants.

Si voleu veure el programa de la nit i alguns vídeos de les actuacions, cliqueu aquí.

Voldria acabar amb un fragment del poema de Miquel Pujadó -cantautor, escriptor i filòleg- dedicat a les places de Gràcia.

Una plaça a Gràcia té el caliu

que alimenta l’esperança
com l’ocell al fons del niu.
Una plaça a Gràcia, si ets despert,
fa que entenguis les llambordes
com si fos un llibre obert.
Una plaça a Gràcia, si li plaus,
fa que el temps resti en exili
fins que hi vulguis fer les paus.
Una plaça a Gràcia et fa el regal
d’un futur prenyat de joia
-si és mentida, tant se val! 

...

Una nit, mentre sentíeu uns gitanos
rumbejar a cops de guitarra, bongo i ball,
et parlà de viure junts: quin cop de mall,
a la Plaça del Raspall!

M. Carme Juan Torné