Recordo perfectament, i com a fet divertit, com era la porta d'aquest edifici tan emblemàtic de Gràcia. Era una gran porta de color marró amb un picaporta que representava una mà. S'obria aixecant una balda per la banda de dins. A la balda hi anava lligada una corda que arribava fins el pis i quan picàvem els dos trucs de ritual, la meva àvia estirava la corda, s'aixecava la balda i podíem entrar.
Quan penso en aquest sistema tan rudimentari m'adono com ha avançat la tecnologia.
Magda Simon Parés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada