Podem distingir dues etapes: l’etapa pre-industrial, abans de 1833, en la qual els teixidors a mà treballaven a casa en fusos i telers manuals fets de fusta, i l'etapa industrial que comença amb l’aparició de les noves maquinàries de ferro que van fer possible la Revolució industrial. En la primera, Gràcia va arribar a tenir 2.900 telers manuals. Després, el vapor va esdevenir la força motriu que comportà un nou concepte de treball: la fàbrica i la feina en societat.
La indústria pionera a tot Catalunya va ser la fàbrica Bonaplata establerta al carrer Tallers, que va incorporar per primera vegada les màquines de filar i els telers mecànics de fosa. Un soci de Josep Bonaplata, Joan Vilaregut, ja posseïa un Vapor de blanqueig de cotó a la zona del carrer Perill amb Torrent de l’Olla, conegut com El Vapor de Gràcia o Can Vilaregut. Ambdues fàbriques van ser assaltades i destruïdes el 5 d’agost de 1835 pels obrers revoltats.
El Sr. Vilaregut va reconstruir el conjunt fabril on més tard s’hi van elaborar filats i teixits de cotó en blanc i que passaria a ser anomenat Vapor Vell quan Francesc Puigmartí obrí un nou Vapor.
El Vapor Nou ocupava una àmplia zona de terrenys a Travessera de Gràcia, entre Torrent de l’Olla i Torrent d’en Vidalet, i va donar feina fins a 800 persones. L’any 1861 va ser visitat per la reina Isabel II durant la seva estada a Barcelona.
A prop dels vapors tèxtils es van urbanitzar nous carrers per construir-hi cases unifamiliars, de dos pisos i amb pati al darrera, destinades a donar allotjament als obrers. Alguns d’aquests carrers conserven uns noms, derivats de les idees progressistes i de l’idealisme utòpic, tan suggerents com: Progrés, Fraternitat, Legalitat i Llibertat. D’altres toponímics com Concòrdia, Pau, Proclamació, Igualtat, Lleialtat i Foment s’han perdut en ser rebatejats els carrers amb una nomenclatura neutra i anodina.
 |
| Cases primigènies al carrer de la Fraternitat |
En aquest tros de Gràcia hi viu actualment la comunitat gitana, assentada i integrada al barri des de fa més d’un segle, que té com a nucli central la plaça del Respall.
 |
| La xemeneia del Vapor Nou a la plaça del Poble Romaní. A la dreta, barracons provisionals de l'Escola Univers |
Del Vapor Nou ens ha quedat un vestigi físic, la xemeneia, que s’alça rejovenida a la plaça del Poble Romaní.
 |
| Plaça John Lennon un matí de divendres |
La plaça John Lennon, inaugurada als voltants de 1990, ocupa també part dels antics terrenys del Vapor Nou. A la mateixa dècada es va dedicar una placeta a la memòria de Gato Pérez.
M. Carme Juan Torné
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada