LA PLAÇA D'EN JOANIC

Plaça d'en Joanic vista des del carrer Pi i Margall

La plaça d'en Joanic es va parcel·lar l’any 1877 i té una superficie de 4.528 m2.  Aquesta plaça s’està reurbanitzant constantment.

Gairebé totes les places del barri de Gràcia tenen algun element arquitectònic únic que dóna significat al seu nom propi o a una història passada. Per exemple el campanar de la Plaça de la Vila és un clar símbol del nostre passat resistent, la plaça del Diamant hi ha el monument a la Colometa, personatge de la novel·la de la Mercè Rodoreda, a la plaça del Gato Pérez s’hi troba  la silueta d’una guitarra a terra, etc.

A la plaça Joanic no hi ha cap tipus de monument, és una plaça que no guarda un interés històric especial, però és un dels principals punts de partida per la gent que vulgui iniciar una ruta pel barri de Gràcia.

La plaça està rodejada pels carrers : Escorial, Pi i Margall, Bruniquer i Ramon i Cajal.

És molt interessant la toponímia d’aquest barri: hi ha carrers amb  noms de prohoms, d’esdeveniments històrics, d’indrets  relacionats amb Catalunya, Espanya o la resta del món, de propietaris de terrenys parcel·lats,etc

La plaça Joanic porta el nom d’un dels propietaris de terrenys parcel·lats.  Aquest senyor es deia Esteve Joanich i March ( 1793-1869).

Francesc Pi i Margall (1824-1901) va ser President de la I República española.

Esteve Gilabert Bruniquer i Riera (1561-1641) va ser síndic de Barcelona.

Santiago Ramon i Cajal (1852-1934) va ser metge històleg i Premi Nobel de medecina l’any 1906.

Vull destacar d’una manera especial la figura d’en Ramon i Cajal. L’any 1887 va ser traslladat a Barcelona per ocupar la cátedra a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Va ser l’any 1888, definit pel propi Ramon i Cajal com el seu "año cumbre”,  quan va descobrir els mecanismes que governen la morfologia i els processos connectius de les cel·lules nervioses de la materia grisa del sistema nerviós cervellespinal.

Tarja d'escala on hi consta l'any de la construcció de la casa (1880)

Una troballa interessant que vaig fer va ser en una de les cases que estan integrades a la plaça, és una reixa al damunt d'una porta anomenada "tarja d'escala". D'aquestes reixes, al segle XIX n'hi havia moltíssimes, però a l'enderrocar-se les cases es van perdre, sort que encara se'n conserven forces.Ja en veurem més endavant perquè són una veritable joia.

Magda Simon Parés