L’any 1626 es va fundar a l’actual plaça Lesseps el
primer convent dels Carmelites Descalços, conegut popularment com “els
Josepets”, sota l’advocació de Nostra Senyora de Gràcia que donaria nom al futur
municipi que creixeria al seu voltant.
Durant els segles XVII i XVIII es construïren masies com
ara Ca l’Alegre de Dalt, de 1688, que va
estar en actiu a la desapareguda plaça de la Creu, tocant a Lesseps, fins al
1972, any en què va ser engolida per la
Ronda General Mitre; Can Trilla, que va allotjar un nou convent entre 1813 i
1817; La Fontana; Can Pardal; Can Muntaner; Can Todà; Cal Xipreret… sumant un
total de 11 grans propietats. Llur record perdura en la denominació d’alguns
carrers, places o estacions de Metro del barri.
 |
| Imatge actual de Can Trilla |
 |
| La plaça Trilla des de la reixa de Can Trilla |
El 1827 es va traçar el Passeig de Gràcia i poc després
es va decidir crear una nova vila dividint les finques de Gràcia (que ocupaven
poc més de 4 km2) en
83 terrenys. El pla urbanístic, una novetat en aquella època en les nostres
contrades, partia d’un model parcel·lari bàsic consistent en una plaça rectangular
central de la qual partien els carrers, de 6 metres d’amplària i ortogonals;
pels carrers verticals es va seguir el recorregut dels abundants torrents i
rieres. Aquest pla urbanístic donà a la nova població el patrimoni de 15 places
i d’una trama viària funcional que es va anar trobant i encaixant harmònicament.
Les noves construccions van ser habitades primer per
barcelonins burgesos i menestrals que fugien de l’estretor de les muralles i
després, amb la industrialització tèxtil de la vila, per immigrants que hi
buscaven feina i aixopluc. Els graciencs aviat es van associar en una munió d’entitats
cíviques i socials que van acabar de conferir-li el seu caràcter especial.
M. Carme Juan Torné
 |
| La casa dels masovers de Can Trilla des del balcó de casa meva. Al fons, el Cercle Catòlic de Gràcia |
