El Parc Güell està situat a la vertent que mira al mar de la muntanya del Carmel, una prolongació de la Serralada de Collserola. Administrativament pertany al barri de la Salut, en el districte de Gràcia. Va ser dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim exponent del modernisme català, per encàrrec de l'empresari Eusebi Güell. Va ser construït entre 1900 i 1914 i es va inaugurar com a parc públic el 1926.
El 1969 el Parc va ser nomenat Monument-Artístic de Caràcter Nacional i l'any 1984 la UNESCO el va incloure dins del Patrimoni de la Humanitat "Obres d'Antoni Gaudí".
El 1969 el Parc va ser nomenat Monument-Artístic de Caràcter Nacional i l'any 1984 la UNESCO el va incloure dins del Patrimoni de la Humanitat "Obres d'Antoni Gaudí".
El Parc Güell és un reflex de la plenitut artística de Gaudí. Pertany a la seva etapa naturalista (primera dècada del segle XX), període en què l'arquitecte va perfeccionar el seu estil personal, inspirant-se en les formes orgàniques de la naturalesa.
El parc fou concebut per Gaudí i Güell com un conjunt estructurat on, dins un marc d'una incomparable bellesa natural, se situarien uns habitatges equipats amb tots els avenços tecnològics de l'època per procurar el màxim confort, amb uns acabats de gran qualitat artística. El projecte, per motius de caire social i polític, va ser un fracàs comercial.
El parc fou concebut per Gaudí i Güell com un conjunt estructurat on, dins un marc d'una incomparable bellesa natural, se situarien uns habitatges equipats amb tots els avenços tecnològics de l'època per procurar el màxim confort, amb uns acabats de gran qualitat artística. El projecte, per motius de caire social i polític, va ser un fracàs comercial.
Els dos van idear un conjunt impregnat d'un fort simbolisme de caire polític, religiós i fins i tot mitològic. Sembla ser que es van inspirar en el Temple d'Apolo de Delfos per concebre el parc.
 |
| Runes del temple Apol·lo de Delfos |
Entre 1900 i 1904 es va construir la casa de mostra, actual Casa-Museu Gaudí, entre 1908 i 1909 es va construir la sala Hipòstila i entre 1911 i 1913 el teatre grec amb els bancs ondulats.
 |
| Casa mostra, actual Casa-Museu Gaudí |
 |
| Sala Hipòstila amb cent columnes que sostenen la gran plaça que hi ha a sobre |
Després de la mort del comte Güell el 1918, els seus hereus van decidir vendre'l a l'Ajuntament de Barcelona per convertir-lo en públic.
En el parc Güell, Gaudí desplegà tot el seu geni arquitectònic i va posar en pràctica moltes de les seves innovadores solucions estructurals que seran emblemàtiques del seu estil i que culminaran en la Basílica de la Sagrada Família.
Magda Simon Parés
Quan hi anava de petita el veia com un lloc de conte de fades, amb aquella caseta a l'entrada que semblava com un pastís de nata i caramel. El geni d'en Gaudí és realment únic. Tenim tantes coses per enorgullir-nos! Molt bé pel bloc!
ResponElimina
ResponEliminaQue bonic el Parc Güell !!!! recordo la primera vegada que vaig anar-hi, tenia 7 anys i em va semblar un lloc màgic.
Ja sé que és molt personal el meu comentari, però m'ha despertat records el teu treball.
ResponEliminaEl meu marit va tenir la sort de gaudir d'aquest indret tan emblemàtic com a pati d'escola durant molts anys. No sé si sabies que hi va haver l'escola Nacional Primo de Ribera, a la casa dels Güell. El record d'una infància i adolescència en aquells paratges sempre el van fer sentir-se una persona molt afortunada. Ho entens, Oi.
Glòria. J.