TEATRE LLIURE (II)

Les primeres estrenes

Quan el meu marit i jo ens vam assabentar que s’havia establert una Cooperativa de Teatre a La Lleialtat, a cinc minuts de casa, ens va faltar temps per anar-hi a xafardejar. Vam treure el nas per veure com havien remodelat la sala i ens vam trobar amb alguns dels actors que havien acabat l’assaig de Camí de nit, 1854. Ens van convidar a passar i traspuant entusiasme ens van parlar de les particularitats de l’obra. Recordo que les toves que cobrien l’espai escènic havien estat fetes a ma en una bòvila de la província de Tarragona.

Camí de nit, 1854 - 2/12 /76  a 30/1/77

Camí de nit ens va entusiasmar i vam prometre’ns que no ens perdríem cap de les obres que estrenessin.

Ascensió i caiguda de la ciutat de Mahagonny
11/2 a 3/4/77

L’obra següent, Ascensió i caiguda de la ciutat de Mahagonny, de Bertolt Brech i Kurt Weill amb traducció de Feliu Formosa, ens va deixar bocabadats. L’escenari s’havia convertit en un ring de boxa i encara que no vam acabar d’entendre massa el sentit de l’obra, la posada en escena ens va semblar espectacular.

La cacatua verda - 14/4 a 5/6/77

La tercera obra, La cacatua verda d’Arthur Schnitzler, va ser fresca, divertida, amb un vestuari esplèndid i un decorat de fusta que donava molt de joc. 

Leonci i Lena - 15/9 a 13/11/77 i
19/11/80 a 6/12/81

A Leonci i Lena, de Georg Büchner, l’escena s’havia convertit en una gespa ondulada amb flors, matolls, pedres i un núvol de tul que  transportava els espectadors a un món de somni. 

A partir d’aquell moment ja frissàvem perquè arribés una nova estrena. A més, un company meu de feina amb qui tenia molta confiança coneixia en Fabià Puigcerver i molts matins, durant el trajecte en autocar que ens portava a la oficina de Mollet, m’explicava anècdotes dels components del Lliure, i també alguns dels seus embolics sentimentals més sucosos.

Titus Andrònic - 1/12/77 - 29/1/78

Quan van estrenar el seu primer Shakespeare, Titus Andrònic, va ser el deliri. L’obra era d’una truculència esfereïdora però Fabià Puigcerver, que es va ocupar de la direcció, l’espai escènic i el vestuari, la va convertir en un prodigi d’elegància i imaginació. L’escenari era una tarima longitudinal que tan aviat es convertia en una estança de palau, com en un bosc tenebrós (les lianes eren restes de cabdells de llana que en Fabià va agafar de casa de la seva mare que tenia una tricotadora). A l’acte final, quan té lloc el banquet macabre, la tarima es va convertir en una gran taula parada amb estovalles immenses i plats gegantins.

Vam continuar fidels al Lliure i vam gaudir de La bella Helena, del Misàntrop,  dels poemes de Martí Pol a Amb vidres a la sang, de recitals de la Maria del Mar Bonet i de tants i tants altres espectacles.

La Bella Helena - 21/3 a 4/6/79
i del 6 al 20/9/81

En aquells anys encara foscos però curulls d’esperances de canvi  i d’ànsies de llibertat, el Teatre Lliure va  mostrar com la bellesa, la sensibilitat, el rigor i la innovació eren possibles al nostre país. I aquesta aventura irrepetible succeïa al nostre barri.

Fabià Puigcerver

M. Carme Juan