COOPERATIVES OBRERES GRACIENQUES

Les cooperatives obreres tingueren un gran arrelament a Gràcia i tenien com objectiu fonamental el  proveïment a bon preu de queviures i carbó, però també es dedicaven a l'alfabetització i al foment de la cultura i el lleure dels associats.

En aquestes cooperatives, a diferència de les confessionals, les dones hi actuaven. A les confessionals durant molts anys no admetien dones, els seus papers els feien els homes disfressats.

L'entitat gracienca més tardana en permetre l'actuació de dones en les seves peces teatrals  foren els Lluïsos de Gràcia.Van actuar els homes fent el paper de les dones fins  la temporada 1956-57.

 A continuació us parlaré d'algunes de les Cooperatives Populars més antigues de Gràcia:

"La fraternidad y el artesano" ( 1858) actualment "L'artesà de Gràcia" situat a la Travessia de Sant Antoni,6-8

Aquesta cooperativa popular de Gràcia,es va mantenir en actiu fins a  la dècada dels 70. Degut a la pressió veinal l'Ajuntament  va comprar l'edifici el 1980 i va ser cogestionat com a centre cívic per les entitats de Gràcia. Al 1985  la vida del centre es llanguia i el 1993 es va fer una concessió a l'entita cultural TRAM  i va néixer l'actual Tradicionarius.

 El centre disposa d'un teatre-auditori amb una cabuda màxima de 400 persones, una sala d'exposicions, un bar de trobada, dues aules.
Recenment s'ha arreglat l'espai exterior per fer una plaça dedicada a Anna Frank.

Escultura d'Anna Frank a l'entrada del bar de L'Artesà

Racó del bar L'Artesà

L'associació TRAM organitza cada any el festival Tradicionàrius, la mostra més important de la música d'arrel tradicional arreu dels països de llengua catalana. Es fan concerts i balls i altres activitats al llarg de  diverses setmanes.

Teatre-auditori de L'Artesà de Gràcia

Cooperativa de teixidors a mà ( 1876) actualment seu del Teatreneu situat al carrer Terol, 26

Es va crear a partir d'una cooperativa de consum de paletes i de teixidors a mà la qual es dissolgué i es va separar pels dos oficis  i esdevingué la cooperativa La Lleialtat al 1892. Amdues cooperatives, vinculades al pensament republicà federalista lliberal i al moviment obrer urbà van arribar a tenir 500 socis que rebien serveis de tipus social i cultural a més de l'economat.

L'edifici de la Lleialtat tocava paret per paret amb l'edifici de can Pardal on vivia la meva àvia i tinc molt present (inicis dels anys 50) les tardes de diumenges que amb  els meus germans i cosins passàvem bones estones mirant els balladors que sortien al terrat a refrescar-se i fer-se petons. Per nosaltres era tota una aventura.

Entrada del Teatreneu

Cooperativa obrera La Lleialtat (1892) actualment Teatre Lliure situat al carrer Montseny, 47.

L'any 1975 La Lleialtat tenia problemes. A la crisi general del cooperativisme de consum s'afegia la crisi produïda per la dispersió dels fundadors i les noves formes de diversió sobretot entre el jovent. El teatre de la cooperativa ja no oferia els atractius d'una companyia d'aficionats que havia estat l'origen de noms com Paco MartÍnez Soria o Josep Sazatornil, i en els darrers temps no s' havia pogut retenir el jovent. L'any 1975 els directius de la Lleialtat feien filigranes per subsistir i fins i tot començaven a parlar del perill de la dissolució.

I llavors va aparéixer en Fabià  Puigsever.

Magda Simon Parés