TEATRE LLIURE

En memòria de l'Anna Lizarán

Adéu cirerers, adéu teatre,
adéu casa de la meva vida.
L'hort dels cirerers







Els inicis

Un dia de tardor de l’any 1975, Fabià Puigcerver va anar a veure el senyor Joaquim Gubern, president de la Cooperativa Obrera La Lleialtat, que havia conegut feia pocs dies. En Fabià li va explicar el seu projecte de crear una Cooperativa de Teatre per muntar obres de repertori en llengua catalana.  Havia aconseguit engrescar un grup de gent de teatre però per engegar el seu projecte necessitava disposar d’un local permanent i els espais de La Lleialtat li semblaven idonis.

Fabià Puigserver. Al fons, alguns dels seus disenys de vestuari

A la segona entrevista, Fabià Puigcerver va anar acompanyat de la Carlota Soldevila, en Lluís Pasqual i en Pere Planella. El senyor Gubern va quedar admirat del coratge i l’empenta d’aquella gent tan ben avinguda però també va veure clar que no tenien ni un duro.

Per convèncer el Sr. Gubern   de la seriositat del seu treball,  el grupet va convidar-lo a veure el seu muntatge de Quiriquibú, sobre textos de Joan Brossa, que estaven representant a l’Aliança del Poble Nou. Malgrat que l’obra havia deixat perplexos el senyor Gubern i la seva muller -amants del teatre tradicional- al veure l’entusiasme del seu fill va pensar que aquella modernitat podia agradar els joves. 

A la Junta directiva de la Cooperativa en aquells moments li calia fer mans i mànigues per sobreviure i  quan el president va defensar  davant l'Assemblea el projecte d'acollir als seus locals la creació del Teatre Lliure  tots van acceptar la proposta sense cap problema.

Finalment en Fabià podria  fer "tot un teatre", és a dir,  crear un teatre estable on el treball continuat d'uns mateixos artistes durant tot el procès de creació escènica, des del disseny del programa fins a la disposició del públic a la sala, fos la seva responsabilitat total i exclusiva. El "tot" significava fer de fusters, de manobres, de pintors, de modistes, d’electricistes, etc.  Després dels abraços i salts d’alegria va quedar constituïda la Societat Cooperativa Teatre Lliure...  sense cap capital inicial.

Perspectiva general: disposició central

L’equip fundador, a part del Fabià, el Lluís, la Carlota i en Pere, va estar constituït per Muntsa Alcañiz, Imma Colomer, Joan Ferrer, Lluís Homar, Quim Lecina, Anna Lizarán, Josep Minguell, Domènec Reixach, Fermí Reixach i Antoni Sevilla.

El primer de desembre de 1976, s’inaugurava el Teatre Lliure amb l’estrena de Camí de nit, 1854, un espectacle escrit i dirigit per Lluís Pasqual sobre Josep Barceló i el Bienni Progressista, amb música de Lluís Llach i espai escènic de Fabià Puigcerver.

El mateix Puigcerver descrivia així la seva empresa: 

"Què es pot esperar d'una colla de franctiradors bojos que confonen el teatre amb una aventura personal? Què es pot esperar d'uns afeccionats que barregen la gestió, la producció i fins i tot la posada en escena i l'art amb l'amistad i l'amor? Què es pot esperar d'uns incontrolables que fan del teatre una manera de viure i del lloc de treball la seva pròpia casa?"

(continuarà)

M. Carme Juan