L'ANTIGA PORTA D'ENTRADA DE CAN PARDAL

         

Recordo perfectament, i com a fet divertit, com era la porta d'aquest edifici tan emblemàtic de Gràcia. Era una gran porta de color marró amb un picaporta que representava una mà.  S'obria aixecant una balda per la banda de dins. A la balda hi anava lligada una corda que arribava fins el pis i quan picàvem els dos trucs de ritual, la meva àvia estirava la corda, s'aixecava la balda i podíem entrar.
Quan penso en aquest sistema tan rudimentari m'adono com ha avançat la tecnologia.

Magda Simon Parés

L'ALTRE CAMPANAR DE GRÀCIA. CAN PARDAL

                         
Hi ha una casa ben interessant en el cor de Gràcia que s'anomena Can Pardal.
Can Pardal està situada a la cantonada dels carrers Torrent de l'Olla i Montseny. Des dels inicis de la seva construcció, la porta d'entrada estava emplaçada al carrer Torrent de l'Olla, però durant aquesta última dècada la finca ha estat objecte d'una gran reforma i l'accés als pisos es fa  pel carrer Montseny. Al terrat de la finca hi sobresurt una torre on en aquells temps hi sobevolaven i àdhuc hi aniuaven gran quantitat de pardals. D'aquí li ve el nom.
Aquest edifici es va construir l'any1875 per un senyor que es deia Aymerich que el tenia com a casa d'estiueig ja que ell vivia habitualment al carrer Carders de Barcelona.
A la plaça de l'Ajuntament, que a l'inici es deia Plaça d'Orient, hi havia el campanar i, arrel de la Revolta de  les Quintes (1870), les autoritats  van prohibir, com a càstig, que es toquessin les campanes. Posteriorment, el Sr. Aymerich l'any 1878 va fer col·locar,  a la torre de Can Pardal, un rellotge mecànic acompanyat de dues campanes que van substituir el so de les de la plaça de la Vila.
He triat aquesta història perquè la meva àvia Tecla tota la vida va viure al segon pis d'aquesta casa. La família hi anàvem molt sovint i en tinc records força especials.

Magda Simon Parés

EL BARRI DE GRÀCIA

                       
Som la Carme i la Magda, les dues vam néixer a Sant Gervasi, vam anar a la mateixa escola i, des de fa poc més de quaranta anys, vivim a Gràcia, l'una quasi al confí de Sant Gervasi i l'altra al límit de l'Eixample. 

Des que tenim més temps lliure hem passat moltes estones badant pels seus carrers i places, intentant copsar-hi el caliu i la vida  que li són propis.

No pretenem fer-ne una descripció exhaustiva però intentarem transmetre les nostres vivències i explicar-vos petites històries d'ara i d'abans.