El carrer Gran de Gràcia (abans Salmeron i Major de Gràcia) era l’antic camí de Barcelona a Sant Cugat, així com la Travessera de Gràcia era l’antic camí de França. Aquesta via va acollir el primer tramvia de Barcelona a Gràcia al 1872 i, per sota, la primera línea de metro de Plaça de Catalunya a Plaça Lesseps, inaugurada el 30 de desembre de 1924.
Com a eix principal del barri, hi solem passar amb els ulls posats als nombrosos aparadors o cuita corrents si es tracta d’agafar algun transport. Però avui ens hi hem passejat amb calma i aixecant el cap per admirar els edificis, amb els seus coronaments, balcons, tribunes i ornamentacions.
La major part dels edificis foren construïts per la burgesia catalana dels inicis del segle XX amb un afany de demostrar el seu status econòmic i social. Aquestes cases conviuen però amb d’altres més modestes que daten del primer terç del segle XIX... i també amb algunes barbaritats perpetrades en època més recent.
Hem començat el recorregut amb una vista panoràmica des de la terrassa de l’àtic de la Carme Coromines, a la Rambla del Prat. S’hi domina tot Barcelona, des del Tibidabo a Montjuïc i des de Sant Adrià fins a Les Corts.
Després hem seguit el passeig aturant-nos davant d’aquestes meravelles:
I tot xino-xano i badoquejant hem arribat a la porta d’entrada principal a Gràcia, el Pla de Nicolàs Salmeron amb les seves acàcies tot just verdejants i envoltat d’edificis imponents de diferents formes i estils. El més rellevant és sens dubte la Casa Fuster, on va viure Salvador Espriu des del 1949 fins al 1972 i d’on va haver de marxar, per anar a viure una mica més avall (al Passeig de Gràcia núm. 118) quan la construcció de Lluís Domènech i Montaner va ser comprada per la companyia Enher, que la volia enderrocar. Per sort, la pressió ciutadana ho va impedir encara que l’interior va ser malmès. Actualment és un hotel de luxe.
I tot xino-xano i badoquejant hem arribat a la porta d’entrada principal a Gràcia, el Pla de Nicolàs Salmeron amb les seves acàcies tot just verdejants i envoltat d’edificis imponents de diferents formes i estils. El més rellevant és sens dubte la Casa Fuster, on va viure Salvador Espriu des del 1949 fins al 1972 i d’on va haver de marxar, per anar a viure una mica més avall (al Passeig de Gràcia núm. 118) quan la construcció de Lluís Domènech i Montaner va ser comprada per la companyia Enher, que la volia enderrocar. Per sort, la pressió ciutadana ho va impedir encara que l’interior va ser malmès. Actualment és un hotel de luxe.
Un altre edifici important és el del núm. 18, construït el 1905, que acull una oficina de La Caixa. Destaquen els elements decoratius neogòtics i medievalistes amb un caràcter religiós.
Però la nostra casa preferida és el núm. 15, construïda per Francesc Berenguer, autor també del Mercat de la Llibertat i de la parròquia de Sant Joan de la plaça de la Virreina, entre d’altres. El que ens agrada més són les precioses tribunes dobles amb unes delicades vidrieres de colors.
Però la nostra casa preferida és el núm. 15, construïda per Francesc Berenguer, autor també del Mercat de la Llibertat i de la parròquia de Sant Joan de la plaça de la Virreina, entre d’altres. El que ens agrada més són les precioses tribunes dobles amb unes delicades vidrieres de colors.
Us hem fet només un petit tast dels tresors del carrer Gran. Si en voleu saber més, feu control+clic als enllaços següents:
http://www.avclesseps.cat/itineraris/201002grandegracia.pdf
http://www.avclesseps.cat/itineraris2.htm
M. Carme Juan i Magda Simon
