dilluns, 11 de març del 2013

HISTÒRIA DE LA PLAÇA DE LA VIRREINA I EL PALAU



La plaça de la Virreina fou urbanitzada l'any 1878 a les terres de l'antiga finca de la Virreina, segons projecte de l'arquitecte Josep Artigas i Ramoneda.
Durant el període del declivi de la finca de Gràcia es van vendre terrenys, que passaven a diferents propietaris que els van urbanitzar, en diferentes fraccions. Així es va anar  formant l'entorn de la plaça de la Revolució. Una part d'aquest entorn és la plaça de la Virreina, on hi ha l'església de Sant Joan.

La torre de la Virreina va quedar al mig dels terrenys ja parcel·lats, i rodejada per un mur que interrumpia els carrers que s'anaven construïnt. Tants usos diferents l'havien deteriorat.Una llarga negociació entre l'Ajuntament de Gràcia i el propietari,l'Hospital de la Santa Creu, va acabar amb un acord de parcel·lar a l'any 1878, any de l'enderrocament de la Torre.

De la finca de la Virreina només queda l'antiga masoveria que es pot veure al carrer Torrijos cantonada carrer de Sant Lluís, construïda l'any 1870. A finals del SXIX l'edifici va passar a les Germanes Dominiques, que el van transformar en residència seva i llar per a  nens fills d'obrers, després va ser escola. L'escola ja no funciona, però la comunitat encara viu allà.



Masoveria de l'antic Palau de la Virreina 
HISTÒRIA DEL PALAU

A finals del segle XVIII es va construir El Palau de la Virreina a l’actual barri de Gràcia. Aquest palau era bessó del Palau, també anomenat de la Virreina, situat a La Rambla de Barcelona, prop del mercat de la Boqueria. Els dos van ser construïts pel mateix propietari, Manuel Amat i Junyent, marquès de Castellbell i de Castellmeyà.

El Palau de Gràcia estava situat on hi ha actualment la plaça de la Virreina, aproximadament on ara hi ha l’església de Sant Joan. Fou una de de las grans cases senyorials de Gràcia. 

 Manuel  Amat va fer una brillant carrera militar i administrativa i va arribar a ser virrey del Perú de 1761 a 1776. Aquest fet li va donar poder i riquesa.

Manuel Amat i Junyent

L’any 1776 va tornar solter a Barcelona. Estant al Perú va fer construir  les dues cases la de Barcelona a La Rambla i la de Gràcia. Les dues d’estil barroc i amb un cert aire colonial.Van ser construides per l’arquitecte Carles Grau.
Per fer la casa de Gràcia, Manuel Amat va adquirir una finca rural ( Can Vidal) que no va voler aprofitar i en va construir una altra al costat. La més antiga va ser La torre petita  i la Torre Gran va ser la casa del Virrey.
La torre de Gràcia era una mansió enorme, segurament la més gran de Gràcia, envoltada de masies diseminades. Era un palau suntuós, de bona arquitectura i, pel que es diu, millor que el de la Rambla.
L’edifici de La Rambla era la seva residència oficial i a la torre de Gràcia hi passava l’estiu i era un lloc per fer-hi actes socials, celebracions…


L’any 1777 es va casar amb Maria Francesca de Fivaller i Bru. Però Amat va morir aviat, el 1782 deixant una vídua jove i ja des de llavors tan ella com les dues fincas van ser  conegudes com  de "La Virreina “. Poc després, al 1791 Maria Francesca va morir repentinament i ja van començar diverses vicissituts  fins el seu enderrocament.

Així l’any 1794 fou residència religiosa, acollint temporalment la comunitat  dels  Josepets.El 1797 va ser ocupada per la noblesa francesa que fugia de la Revolució. El 1821 durant la febre groga de Barcelona, va ser un hospici. Fins que posteriorment va començar la seva total decadència. 

Si es vol ampliar la informació cal prémer aquest enllaç:
El palau de la Virreina

Magda Simon Parés

diumenge, 10 de març del 2013

L'ambient de la Plaça de la Virreina


La millor perspectiva de la plaça de la Virreina és la del carrer Torrijos que et mostra en tot moment  l’església de Sant Joan. 



En una vila nascuda de la juxtaposició de diferents parcel•lacions, ningú va pensar en la necessitat d’una plaça Major per aglutinar les activitats  veïnals. El carrer Gran en part supleix aquesta manca en quant a eix comercial i de transport. Però com a punt de trobada, el millor escenari és sens dubte la plaça de la Virreina. 


Després de l’última remodelació, tant la plaça com els carrers que hi desemboquen són zona de vianants i això fa que t’hi acostis amb calma i copsis de seguida el seu encant. És una plaça acollidora, radiant, tranquil•la. 

A mi m’agrada anar-hi sobretot el diumenge al migdia. Les terrasses dels seus tres Cafès estan sempre plenes; els aperitius de les taules conviuen amb els cafès amb llet o els tes dels menys matiners. A les escales de l’església també s’hi asseu un munt de gent. I malgrat que la plaça estigui de gom a gom, la sensació és de quietud. 

Cada diumenge és diferent: t’hi pots trobar un mercat de Nadal o d’artesania de diferents ONGs. Pots atansar-t’hi al so d'una música oriental i trobar-te amb un petit escenari curull de ballarines que es contorsionen amb la dansa del ventre. O arribar-hi al ritme de la música swing, si és l’últim diumenge de mes, i contagiar-te de l’entusiasme dels alumnes dels Tallers Ballaswing mentre ballen animadament per parelles o en coreografies conjuntes. 



O pots veure-hi també tot de quitxalla fent bombolles de sabó amb un monitor o qualsevol altre joc col•lectiu. 

La estàtua de la font de Ruth participa a tots els esdeveniments i sovint porta a les mans un pom de flors fresques. L'escultor Josep M. Camps i Arnau, veí de Gràcia, va saber donar als seus trets tota la bondat i la dolçor del personatge bíblic. Per cert, va ser inaugurada l'onze de setembre de 1949.

Avui he passat per la plaça cap al vespre, quan tornava del Cine Verdi Park de gaudir d'un documental musical extraordinari: "Searching for the Sugar Man". Us el recomano!


M. Carme Juan Torné

dilluns, 4 de març del 2013

Les colles de Sant Medir



Enguany la Festa de Sant Medir es va avançar a dissabte perquè queia en dia festiu.

L'origen del romiatge es situa al 1830 quan el forner Josep Vidal i Granés, de 28 anys, que tenia obrador i vivenda al número 111 del carrer Gran, va complir la promesa  que havia fet  a Sant Medir: si el sanava d’una greu malaltia aniria cada 3 de març a la seva ermita a la serra de Collserola muntat dalt d'un ase. Perquè la gent de la vila se n’assabentés, va anar repartint un munt de caramels, dels que ell mateix preparava a l'obrador. 

Monument a les colles a la plaça Trilla
L'any següent, al forner se li van afegir parents i amics, tots dalt de cavalls i ases. Varen tenir la bona idea d'incorporar-hi música mitjançant un sac de gemecs, una cornamussa i un timbal. I així va néixer la primera colla, “la d’en Vidal”. La segona colla va ser “L'Antiga de Sant Medir” que encara existeix. Després se’n formaren d'altres a Gràcia i també a Sant Gervasi, Sarrià i Sants, fins al punt que el Diari de Barcelona del 4 de març de 1853 ja informava de la importància que adquiria la festa aplegant aquell any unes 300 persones.

En la publicació Camèlies de juliol de l’any passat, Josep M. Contel va publicar un extens article en el qual formula la hipòtesi documentada que Josep Vidal i Granés hagués militat com a voluntari realista i un cop llicenciat, a causa d’una denúncia, fos detingut i traslladat a la Ciutadella en temps de l’ignominiós comte d’Espanya on romandria pres durant 14 dies. I fóra en aquest moment quan podria haver fet la promesa a Sant Medir.

Si vols llegir l'article de Josep M. Contel sencer, fes clic aquí


L'Ermita el dia de Sant Medir

Sigui com sigui la tradició continua ben viva. Des de bon matí les 17 colles de Gràcia dins de camions descoberts i encapçalades pels banderers a cavall, passegen pels carrers del barri tirant caramels. Després del pregó a la plaça de la Vila fan cap a l’ermita, on veneren el Sant i dinen.

L’acte més important és a les vuit del vespre  quan arrenca la desfilada de totes les colles juntes, enguany 26, carrer Gran de Gràcia avall, acompanyats de música i tambors i llancen milers de caramels als milers de persones, petits i grans, veïns i forasters, que s’apleguen joiosos per a la festa.



La Federació de Colles de Sant Medir va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 2002.

M. Carme Juan Torné


ELS CASTELLERS DE LA VILA DE GRÀCIA



Els Castellers de la Vila de Gràcia són una colla castellera fundada l’any 1996. El primer 4 de 8 descarregat pels graciencs va ser el 17 d’agost de 2003 a la Plaça Rius i Taulet   (actualmente Plaça de la Vila) en motiu de la diada Castellera de  la Festa  Major de Gràcia.





Els Castellers de Gràcia no són una cosa nova sinó que hi ha referències històriques que daten ja des de finals del segle XIX fins a principis dels anys trenta del segle XX. Cap el 1890 es va formar una colla provinent del camp de Tarragona que s’anomenva Xiquets de Gràcia.

La història de l’actual Colla es va iniciar els anys 90 del segle XX, quan un grup de joves provinents de l’Agrupament  Escolta de Sant Joan de Gràcia, aficionats als castells, comencen a parlar de la possibilitat  de crear una colla castellera. El primer assaig va ser el 23 de novembre de  1996 a la Plaça del Sol. Va començar amb una trentena de persones.

La primera aparició pública de la nova colla gracienca va ser el febrer de 1997 en motiu de la diada castellera de Sta Eulàlia a la Plaça  Sant Jaume de Barcelona.






La presentació oficial al món casteller va ser el 4 de maig de 1997. Apadrinats pels Castellers
de Terrassa, els Castellers de Sants i els de  Sant Andreu de la Barca.
Aquesta primera temporada va ser una època d’alts i baixos importants, tot i que el treball realitzat tot l’any va donar finalment els seus fruits amb la consecució d’un castell de set pisos, el 4 de 7, en motiu de la seva Diada el 23 de novembre.

La colla gracienca compta també des dels primers mesos d'existència d'un grup de grallers propi, que és a l'hora una escola de gralles per a tots aquells que desitgin tocar la gralla en les diferents activitats dels castellers. 



Els Castellers de la Vila de Gràcia, al llarg de la seva trajectòria, han tingut com a local d'assaig diferents espais del barri entre els que podem destacar l'escola Josep Maria Jujol, l'Artesà de Gràcia, l'antiga escola OSI, l'escola Reina Violant  i actualment des de l'any 2012 tenen un nou espai on assajar. L'espai porta el nom "Albert  Musons", en homenatge al periodista i historiador mort l'any 2007. Està  situat al número set del carrer Alzina i comparteixen local amb la Fundació Festa Major de Gràcia. El nou equipament està dissenyat en funció de l'espai que necessiten les dues entitats, de tal manera que hi ha una superfície de 380 m2 pells castellers i 530 m2  per a la Fundació Festa Major. 
Els castellers assagen en una sala  de 9 m2  amb una altura de 4 pisos que equivaldria a 14 metres. 
Sala on assagen els castellers a Can Musons

L'any 1999 es va concedir als Castellers de la Vila de Gràcia la Medalla d'Honor de Barcelona.

Magda Simon Parés