La plaça de la Virreina fou urbanitzada l'any 1878 a les terres de l'antiga finca de la Virreina, segons projecte de l'arquitecte Josep Artigas i Ramoneda.
Durant el període del declivi de la finca de Gràcia es van vendre terrenys, que passaven a diferents propietaris que els van urbanitzar, en diferentes fraccions. Així es va anar formant l'entorn de la plaça de la Revolució. Una part d'aquest entorn és la plaça de la Virreina, on hi ha l'església de Sant Joan.
La torre de la Virreina va quedar al mig dels terrenys ja parcel·lats, i rodejada per un mur que interrumpia els carrers que s'anaven construïnt. Tants usos diferents l'havien deteriorat.Una llarga negociació entre l'Ajuntament de Gràcia i el propietari,l'Hospital de la Santa Creu, va acabar amb un acord de parcel·lar a l'any 1878, any de l'enderrocament de la Torre.
De la finca de la Virreina només queda l'antiga masoveria que es pot veure al carrer Torrijos cantonada carrer de Sant Lluís, construïda l'any 1870. A finals del SXIX l'edifici va passar a les Germanes Dominiques, que el van transformar en residència seva i llar per a nens fills d'obrers, després va ser escola. L'escola ja no funciona, però la comunitat encara viu allà.
HISTÒRIA DEL PALAU
A finals del segle XVIII es va construir El Palau de la Virreina a l’actual barri de Gràcia. Aquest palau era bessó del Palau, també anomenat de la Virreina, situat a La Rambla de Barcelona, prop del mercat de la Boqueria. Els dos van ser construïts pel mateix propietari, Manuel Amat i Junyent, marquès de Castellbell i de Castellmeyà.
El Palau de Gràcia estava situat on hi ha actualment la plaça de la Virreina, aproximadament on ara hi ha l’església de Sant Joan. Fou una de de las grans cases senyorials de Gràcia.
 |
| Masoveria de l'antic Palau de la Virreina |
A finals del segle XVIII es va construir El Palau de la Virreina a l’actual barri de Gràcia. Aquest palau era bessó del Palau, també anomenat de la Virreina, situat a La Rambla de Barcelona, prop del mercat de la Boqueria. Els dos van ser construïts pel mateix propietari, Manuel Amat i Junyent, marquès de Castellbell i de Castellmeyà.
El Palau de Gràcia estava situat on hi ha actualment la plaça de la Virreina, aproximadament on ara hi ha l’església de Sant Joan. Fou una de de las grans cases senyorials de Gràcia.
Manuel Amat va fer una brillant carrera militar i administrativa i va arribar a ser virrey del Perú de 1761 a 1776. Aquest fet li va donar poder i riquesa.
 |
| Manuel Amat i Junyent |
L’any 1776 va tornar solter a Barcelona. Estant al Perú va fer construir les dues cases la de Barcelona a La Rambla i la de Gràcia. Les dues d’estil barroc i amb un cert aire colonial.Van ser construides per l’arquitecte Carles Grau.
Per fer la casa de Gràcia, Manuel Amat va adquirir una finca rural ( Can Vidal) que no va voler aprofitar i en va construir una altra al costat. La més antiga va ser La torre petita i la Torre Gran va ser la casa del Virrey.
La torre de Gràcia era una mansió enorme, segurament la més gran de Gràcia, envoltada de masies diseminades. Era un palau suntuós, de bona arquitectura i, pel que es diu, millor que el de la Rambla.
L’edifici de La Rambla era la seva residència oficial i a la torre de Gràcia hi passava l’estiu i era un lloc per fer-hi actes socials, celebracions…
L’any 1777 es va casar amb Maria Francesca de Fivaller i Bru. Però Amat va morir aviat, el 1782 deixant una vídua jove i ja des de llavors tan ella com les dues fincas van ser conegudes com de "La Virreina “. Poc després, al 1791 Maria Francesca va morir repentinament i ja van començar diverses vicissituts fins el seu enderrocament.
Així l’any 1794 fou residència religiosa, acollint temporalment la comunitat dels Josepets.El 1797 va ser ocupada per la noblesa francesa que fugia de la Revolució. El 1821 durant la febre groga de Barcelona, va ser un hospici. Fins que posteriorment va començar la seva total decadència.
