dissabte, 12 de gener del 2013

TEATRE LLIURE




En memòria de l'Anna Lizarán

Adéu cirerers, adéu teatre,
adéu casa de la meva vida.
L'hort dels cirerers







Els inicis



Un dia de tardor de l’any 1975, Fabià Puigcerver va anar a veure el senyor Joaquim Gubern, president de la Cooperativa Obrera La Lleialtat, que havia conegut feia pocs dies. En Fabià li va explicar el seu projecte de crear una Cooperativa de Teatre per muntar obres de repertori en llengua catalana.  Havia aconseguit engrescar un grup de gent de teatre però per engegar el seu projecte necessitava disposar d’un local permanent i els espais de La Lleialtat li semblaven idonis.

Fabià Puigserver. Al fons, alguns dels seus disenys de vestuari
A la segona entrevista, Fabià Puigcerver va anar acompanyat de la Carlota Soldevila, en Lluís Pasqual i en Pere Planella. El senyor Gubern va quedar admirat del coratge i l’empenta d’aquella gent tan ben avinguda però també va veure clar que no tenien ni un duro.

Per convèncer el Sr. Gubern   de la seriositat del seu treball,  el grupet va convidar-lo a veure el seu muntatge de Quiriquibú, sobre textos de Joan Brossa, que estaven representant a l’Aliança del Poble Nou. Malgrat que l’obra havia deixat perplexos el senyor Gubern i la seva muller -amants del teatre tradicional- al veure l’entusiasme del seu fill va pensar que aquella modernitat podia agradar els joves. 

A la Junta directiva de la Cooperativa en aquells moments li calia fer mans i mànigues per sobreviure i  quan el president va defensar  davant l'Assemblea el projecte d'acollir als seus locals la creació del Teatre Lliure  tots van acceptar la proposta sense cap problema.

Finalment en Fabià podria  fer "tot un teatre", és a dir,  crear un teatre estable on el treball continuat d'uns mateixos artistes durant tot el procès de creació escènica, des del disseny del programa fins a la disposició del públic a la sala, fos la seva responsabilitat total i exclusiva. El "tot" significava fer de fusters, de manobres, de pintors, de modistes, d’electricistes, etc.  Després dels abraços i salts d’alegria va quedar constituïda la Societat Cooperativa Teatre Lliure...  sense cap capital inicial.


Perspectiva general: disposició central


L’equip fundador, a part del Fabià, el Lluís, la Carlota i en Pere, va estar constituït per Muntsa Alcañiz, Imma Colomer, Joan Ferrer, Lluís Homar, Quim Lecina, Anna Lizarán, Josep Minguell, Domènec Reixach, Fermí Reixach i Antoni Sevilla.

El primer de desembre de 1976, s’inaugurava el Teatre Lliure amb l’estrena de Camí de nit, 1854, un espectacle escrit i dirigit per Lluís Pasqual sobre Josep Barceló i el Bienni Progressista, amb música de Lluís Llach i espai escènic de Fabià Puigcerver.

El mateix Puigcerver descrivia així la seva empresa: 

"Què es pot esperar d'una colla de franctiradors bojos que confonen el teatre amb una aventura personal? Què es pot esperar d'uns afeccionats que barregen la gestió, la producció i fins i tot la posada en escena i l'art amb l'amistad i l'amor? Què es pot esperar d'uns incontrolables que fan del teatre una manera de viure i del lloc de treball la seva pròpia casa?"



(continuarà)

M. Carme Juan


COOPERATIVES OBRERES GRACIENQUES


Les cooperatives obreres tingueren un gran arrelament a Gràcia i tenien com objectiu fonamental el  proveïment a bon preu de queviures i carbó, però també es dedicaven a l'alfabetització i al foment de la cultura i el lleure dels associats.
En aquestes cooperatives, a diferència de les confessionals, les dones hi actuaven. A les confessionals durant molts anys no admetien dones, els seus papers els feien els homes disfressats.
L'entitat gracienca més tardana en permetre l'actuació de dones en les seves peces teatrals  foren els Lluïsos de Gràcia.Van actuar els homes fent el paper de les dones fins  la temporada 1956-57.

 A continuació us parlaré d'algunes de les Cooperatives Populars més antigues de Gràcia:

"La fraternidad y el artesano" ( 1858) actualment "L'artesà de Gràcia" situat a la Travessia de Sant Antoni,6-8

Aquesta cooperativa popular de Gràcia,es va mantenir en actiu fins a  la dècada dels 70. Degut a la pressió veinal l'Ajuntament  va comprar l'edifici el 1980 i va ser cogestionat com a centre cívic per les entitats de Gràcia. Al 1985  la vida del centre es llanguia i el 1993 es va fer una concessió a l'entita cultural TRAM  i va néixer l'actual Tradicionarius.
 El centre disposa d'un teatre-auditori amb una cabuda màxima de 400 persones, una sala d'exposicions, un bar de trobada, dues aules.
Recenment s'ha arreglat l'espai exterior per fer una plaça dedicada a Anna Frank.
Escultura d'Anna Frank a l'entrada del bar de L'Artesà
Racó del bar L'Artesà

L'associació TRAM organitza cada any el festival Tradicionàrius, la mostra més important de la música d'arrel tradicional arreu dels països de llengua catalana. Es fan concerts i balls i altres activitats al llarg de  diverses setmanes.






Teatre-auditori de L'Artesà de Gràcia

Cooperativa de teixidors a mà ( 1876) actualment seu del Teatreneu situat al carrer Terol, 26


Es va crear a partir d'una cooperativa de consum de paletes i de teixidors a mà la qual es dissolgué i es va separar pels dos oficis  i esdevingué la cooperativa La Lleialtat al 1892. Amdues cooperatives, vinculades al pensament republicà federalista lliberal i al moviment obrer urbà van arribar a tenir 500 socis que rebien serveis de tipus social i cultural a més de l'economat.

L'edifici de la Lleialtat tocava paret per paret amb l'edifici de can Pardal on vivia la meva àvia i tinc molt present (inicis dels anys 50) les tardes de diumenges que amb  els meus germans i cosins passàvem bones estones mirant els balladors que sortien al terrat a refrescar-se i fer-se petons. Per nosaltres era tota una aventura.


Entrada del Teatreneu

Cooperativa obrera La Lleialtat (1892) actualment Teatre Lliure situat al carrer Montseny, 47.

L'any 1975 La Lleialtat tenia problemes. A la crisi general del cooperativisme de consum s'afegia la crisi produïda per la dispersió dels fundadors i les noves formes de diversió sobretot entre el jovent. El teatre de la cooperativa ja no oferia els atractius d'una companyia d'aficionats que havia estat l'origen de noms com Paco MartÍnez Soria o Josep Sazatornil, i en els darrers temps no s' havia pogut retenir el jovent. L'any 1975 els directius de la Lleialtat feien filigranes per subsistir i fins i tot començaven a parlar del perill de la dissolució.

I llavors va aparéixer en Fabià  Puigsever.






Magda Simon Parés