dissabte, 6 d’abril del 2013

Vies de comunicació amb Gràcia



El ràpid creixement de la vila de Gràcia va fer que les autoritats municipals aviat  veiessin la necessitat d’obrir una via que la connectés amb Barcelona. I així va néixer el Passeig de Gràcia que es projectà el 1821 i s’inaugurà el 1827. Va ser un dels pocs carrers que Ildefons Cerdà va respectar quan va fer el projecte de l’Eixample, aprovat el 1860. La importància que Gràcia anava adquirint queda demostrada en el propi nom del Passeig.

En quan al transport urbà, el 1859 s’inaugurà la línea de tramvia que començava al capdavall de les Rambles de Barcelona i pujava pel Passeig de Gràcia i per Gran de Gràcia fins a la plaça dels Josepets, que a partir del 1895 portaria el nom de plaça Lesseps.

Tramvies circulant pel carrer Gran de Gràcia


La primera línea de metro que tingué Barcelona, coneguda com a Gran Metro, es va inaugurar el 30 de desembre de 1924, en plena dictadura de Primo de Rivera. S’iniciava a la plaça de Catalunya i acabava a la Plaça Lesseps, amb les estacions intermèdies d’Aragò,  Diagonal i Fontana. 

Junt amb el Palau del Virrei, la Fontana va ser una de les grans finques senyorials de Gràcia. L'espaiòs terreny era ple de fonts, estàtues i  arbredes frondoses. Va ser venuda a finals del segle XIX.

Finca La Fontana, que va donar nom a l'estació de metro. 


La parada de Lesseps tenia un preciós templet a nivell de carrer, envoltat per una marquesina de ferro i vidre i ornamentat amb motllures i cornises. S’accedia a les andanes mitjançant una escala i dos ascensors, comoditat que la diferenciava de la resta d’estacions. Aquest templet va ser enderrocat al maig del 1960 a causa d’un projecte de nous accessos a l’estació. 

Per sort es conserva encara el templet dels FF.CC. de la plaça Molina, construït pocs anys després. 



Aprofitaré l'entrada per parlar breument de l’estada a Barcelona del Diplomàtic francès Ferdinand Marie de Lesseps (1805 -1894), que després fou el promotor del Canal de Suez i del Canal de Panamà. El Vescomte de Lesseps va ser un visionari progressista que somiava en la inter-comunicació dels països per portar a totes les regions del món el progrés industrial.

Entre 1842 i 1848 va ser Cònsol a Barcelona i visqué en una torre prop de la plaça que porta el seu nom. Quan, per ordre del general Espartero, la ciutat va ser bombardejada des del castell de Montjuïc, Lesseps va organitzar un servei d’assistència primer destinat a la nombrosa colònia francesa, però que després va fer extensiu a tots els barcelonins. Va aconseguir del comandant de les forces repressores que acabessin els  bombardejos, que fossin alliberats molts detinguts i que es rebaixés la multa infringida  a la ciutat. Es va fer doncs ben mereixedor que Barcelona el tingui sempre present.

M. Carmen Juan Torné