L'ESTEL DE NATZARETH

En les dues entitats s'ha representat sempre els Pastorets. Una de les moltes variants dels Pastorets que s'han interpretat arreu del país és l'Estel de Natzareth, una obra que des de l'any 1903 es fa cada any al Cercle de Gràcia. 

L'obra es va estrenar el 1898  al centre Moral, d'on Ramon  Pàmies n'era soci. Després restà aparcada, fins que amb motiu d'una escissió de socis del Centre Moral, es fundà el 1902 el Cercle Catòlic, on s'incorpora Pàmies amb la seva peça teatral. 

Pare d'una bona amiga nostra fent d'arcàngel Sant Miquel l'any 1934

El Cercle també va adquirir la música, generant aquest fet una fusió entre El Cercle i l'Estel de Natzareth que l'ha acompanyat durant més de cent anys, esdevenint  propietari dels drets d'allà on es representa l'obra.

A primera fila el meu nét Joan fent de pastoret l'any 2004

 

Durant aquest temps l'obra s'ha representat diverses vegades tots els anys, excepte el parèntesi de la guerra civil (1936-39). Al acabar la guerra els responsables de l'entitat varen demanar el permís corresponent per tornar-la a fer en català, el grup de teatre va preparar també la representació de "Los pastorcillos de Belén". Finalment el dia de Nadal poc abans de l'actuació, va arribar el desitjat  permís, esdevenint aquesta la primera representació feta pública després de la guerra. Superat aquest entrebanc "L'Estel de Natzareth" s'ha representat cada any amb normalitat. En el transcurs dels anys l'obra ha patit algunes transformacions tant en la llargada del text com en la música, en aquest apartat cal ressenyar els arranjaments del mestre Josep Guinovart o els que va fer més tard el desaparegut Jordi Doncos entre d'altres.

Els Pastorets són una de les tradicions nadalenques més arrelades al nostre país, malgrat el llenguatge prou anacrònic dels seus textos, Els Pastorets s’expressen amb una radical modernitat  com a element integrador i de cohesió. En els temps actuals on trontollen moltes formes de relació social i cultural, aquestes representacions són un punt de trobada de les diverses generacions i de les diverses procedències que conformen la nostra societat. També han estat durant molts anys refugi i motor de la nostra llengua

Ramon Pàmies i Pina

Ramon Pàmies i Pina va néixer a Barcelona l’any 1874 en el sí d'una família benestant, però degut a problemes  familiars va ser educat pels seus avis. A l'edat de disset anys va escriure la seva primera peça teatral "L'Estel de Natzareth", on probablement l'enfrontament que es desenvolupa entre les forces del bé i del mal reflectit en l'obra, fos un reflex de les experiències viscudes en el sí de la seva família quan era petit. Va estrenar aquest obra en el Centre Moral de Gràcia el 1898.

Magda Simon Parés

ASSOCIACIONS DE GRÀCIA

L’arribada de menestrals i obrers a la nova vila de Gràcia va coincidir amb l’esclat d’unes idees polítiques noves que els mostraven una sèrie de drets i llibertats que fins el moment els patrons no havien aplicat. 

Després que la Revolució de setembre de 1868 destronés Isabel II i donés llibertat d’associació, ensenyament i religió, una gran part dels graciencs que havia  pres partit per les causes més progressistes i reivindicatives es va associar en una munió d’ateneus i cooperatives. 

Una altra part, devota i conservadora, va reaccionar fundant també centres amb la finalitat primordial d’educar els joves i ocupar el seu temps d’oci, apartant-los així d’ideologies perilloses. L'entitat religiosa pionera va ser Els Lluïsos de Gràcia, fundada el 1851 per mossèn Jaume Alsina.

Els Lluïsos de Gràcia a la plaça del Nord

Durant la Guerra Civil, el teixit d’associacions va ser molt útil per organitzar la difícil vida quotidiana i per aplegar la gent a l’hora de construir, per exemple,  els refugis antiaeris.

Avui, moltes d’aquestes entitats cíviques -tant les hereves de les que agitaven la vila al segle XIX com les confessionals catòliques- continuen actives i, adaptades als nous costums, tenen com a associats l'increïble percentatge del 20% de la població total de Gràcia.

Ara parlaré només de dues entitats dins les activitats de les quals el Teatre continua tenint un gran pes:

Centre Moral i Instructiu de Gràcia, actualment “El Centre”, al carrer Ros de Olano n. 9.

Un grup de prohoms juntament  amb alguns socis dels Lluïsos de Gràcia, van fundar aquest centre  amb la finalitat primordial de fomentar les escoles catòliques per educar la classe treballadora.

El Centre Moral inicià les activitats el 2 de febrer de 1869 però la seu actual es va edificar el 1904 segons el projecte de l’arquitecte Francesc Berenguer, que en aquells moments n'era el vicepresident.

Detall de la impressionant balconada del Centre Moral

Les seves activitats continuen sent el teatre (iniciat el 1884), el cant coral, els concursos literaris, l'esbart, la revista "Or i Flama" (des de 1924) a més de nombrosos esports. 

El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Cercle Catòlic de Gràcia, actualment “El Cercle”, al carrer Santa Magdalena n.12 i 14, cantonada amb el carrer Trilla 7 i 9.

Un grup de socis del Centre Moral i Instructiu de Gràcia, disconformes amb la Direcció que consideraven massa progressista, funden el Círculo Catòlico de Gràcia que inicià la seva activitat el 3 de març de 1903. Un dels fundadors va ser l’avi patern del meu marit, que era fuster.

Poc després, el Cercle es va instal·lar a la seva seu actual, que anteriorment havia estat Can Pioc, un cafè, fonda i ball públic molt reconegut, construït l’any 1834 en tres parcel·les fruit de la transformació de part dels camps de conreu de Can Trilla en solars edificables. El 1924 l'edifici va ser ampliat i reformat pels arquitectes Joaquim i Bonaventura Bassegoda i Amigó.

Enfocat al lleure dels joves, entre les seves iniciatives destaca la difusió de les tradicions catalanes com a element de progrés col·lectiu.

Actualment els socis duen a terme, a més del teatre, dansa, excursions, cant coral i esports, i organitzen festes de tota mena durant l’any i col·laboren en les celebracions del barri. 

El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Façana principal del Centre, al carrer de SantaMagdalena, ornada amb esgrafiats

Sala de teatre del Centre

M. Carme Juan Torné