L’arribada de menestrals i obrers a la nova vila de
Gràcia va coincidir amb l’esclat d’unes idees polítiques noves que els mostraven una
sèrie de drets i llibertats que fins el moment els patrons no havien aplicat.
Després que la Revolució de setembre de 1868 destronés Isabel II i donés llibertat d’associació, ensenyament i religió, una gran
part dels graciencs que havia pres partit
per les causes més progressistes i reivindicatives es va associar en una
munió d’ateneus i cooperatives.
Una altra part, devota i conservadora, va reaccionar fundant també centres amb la finalitat primordial d’educar els joves i ocupar
el seu temps d’oci, apartant-los així d’ideologies perilloses. L'entitat religiosa pionera va ser Els Lluïsos de Gràcia, fundada el 1851 per mossèn Jaume Alsina.
 |
| Els Lluïsos de Gràcia a la plaça del Nord |
Durant la Guerra Civil, el teixit d’associacions va ser
molt útil per organitzar la difícil vida quotidiana i per aplegar la gent a l’hora de
construir, per exemple, els refugis antiaeris.
Avui, moltes d’aquestes entitats cíviques -tant les
hereves de les que agitaven la vila al segle XIX com les confessionals catòliques- continuen
actives i, adaptades als nous costums, tenen com a associats l'increïble percentatge del 20% de la
població total de Gràcia.
Ara parlaré només de dues entitats dins les activitats de les quals el Teatre continua tenint un gran pes:
Centre Moral i Instructiu de Gràcia, actualment “El Centre”, al
carrer Ros de Olano n. 9.
Un grup de
prohoms juntament amb alguns socis dels
Lluïsos de Gràcia, van fundar aquest centre amb la finalitat primordial de fomentar les escoles catòliques per
educar la classe treballadora.
El Centre Moral inicià les activitats el 2 de febrer de 1869 però la seu actual es va edificar el 1904 segons el projecte
de l’arquitecte Francesc Berenguer, que en aquells moments n'era el vicepresident.
 |
| Detall de la impressionant balconada del Centre Moral |
Les seves activitats continuen sent el teatre (iniciat el
1884), el cant coral, els concursos literaris, l'esbart, la revista "Or i Flama" (des de
1924) a més de nombrosos esports.
El 1994 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Cercle Catòlic de Gràcia, actualment “El Cercle”, al carrer
Santa Magdalena n.12 i 14, cantonada amb el carrer Trilla 7 i 9.
Un grup de socis del Centre Moral i Instructiu de Gràcia,
disconformes amb la Direcció que consideraven massa progressista, funden el Círculo Catòlico de
Gràcia que inicià la seva activitat el 3 de març de 1903. Un dels fundadors va
ser l’avi patern del meu marit, que era fuster.
Poc després, el Cercle es va
instal·lar a la seva seu actual, que anteriorment havia estat Can Pioc, un cafè, fonda i
ball públic molt reconegut, construït l’any
1834 en tres parcel·les fruit de la transformació de part dels camps de conreu
de Can Trilla en solars edificables. El 1924 l'edifici va ser ampliat i reformat pels arquitectes Joaquim i Bonaventura Bassegoda i Amigó.
Enfocat al lleure dels joves, entre les
seves iniciatives destaca la difusió de les tradicions catalanes com a element de
progrés col·lectiu.
Actualment els socis duen a terme, a més del teatre, dansa,
excursions, cant coral i esports, i organitzen festes de tota mena durant l’any i col·laboren en les celebracions del barri.
El 2002 va rebre la Creu de Sant Jordi.
 |
Façana principal del Centre, al carrer de SantaMagdalena, ornada amb esgrafiats
|
 |
| Sala de teatre del Centre |
M. Carme Juan Torné
