 |
| Plaça d'en Joanic vista des del carrer Pi i Margall |
La plaça d'en Joanic es va parcel·lar l’any 1877 i té una superficie de
4.528 m2. Aquesta plaça s’està reurbanitzant constantment.
Gairebé totes les places del barri de Gràcia tenen algun element
arquitectònic únic que dóna significat al seu nom propi o a una història
passada. Per exemple el campanar de la Plaça de la Vila és un clar símbol del nostre passat
resistent, la plaça del Diamant hi ha el monument a la Colometa, personatge de
la novel·la de la Mercè Rodoreda, a la plaça del Gato Pérez s’hi troba la silueta d’una guitarra a terra, etc.
A la plaça Joanic no hi ha cap tipus de monument, és una
plaça que no guarda un interés històric especial, però és un dels principals
punts de partida per la gent que vulgui iniciar una ruta pel barri de Gràcia.
La plaça està rodejada pels carrers : Escorial, Pi i Margall, Bruniquer i Ramon i Cajal.
És molt interessant la toponímia d’aquest barri: hi ha
carrers amb noms de prohoms,
d’esdeveniments històrics, d’indrets
relacionats amb Catalunya, Espanya o la resta del món, de propietaris de
terrenys parcel·lats,etc
La plaça Joanic porta el nom d’un dels propietaris de
terrenys parcel·lats. Aquest senyor es deia Esteve Joanich i March (
1793-1869).
Francesc Pi i Margall
(1824-1901) va ser President de la I República española.
Esteve Gilabert
Bruniquer i Riera (1561-1641) va ser síndic de Barcelona.
Santiago Ramon i Cajal (1852-1934) va ser metge històleg i Premi Nobel de medecina l’any 1906.
Vull destacar d’una manera especial la figura d’en Ramon i
Cajal. L’any 1887 va ser traslladat a Barcelona per ocupar la cátedra a la
Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Va ser l’any 1888, definit
pel propi Ramon i Cajal com el seu "año cumbre”, quan va descobrir els mecanismes
que governen la morfologia i els processos connectius de les cel·lules nervioses
de la materia grisa del sistema nerviós cervellespinal.
 |
| Tarja d'escala on hi consta l'any de la construcció de la casa (1880) |
Una troballa interessant que vaig fer va ser en una de les cases que estan integrades a la plaça, és una reixa al damunt d'una porta anomenada "tarja d'escala". D'aquestes reixes, al segle XIX n'hi havia moltíssimes, però a l'enderrocar-se les cases es van perdre, sort que encara se'n conserven forces.Ja en veurem més endavant perquè són una veritable joia.
Magda Simon Parés
