Al carrer Carolines núm. 24, al límit de Gràcia amb Sant Gervasi, s’alça la Casa Vicens. Va ser el primer projecte important realitzat per Antoni Gaudí, per encàrrec del senyor Manuel Vicens, corredor de Borsa, que va voler construir una residència d’estiu en un terreny que havia heretat. La construcció va durar des de 1883 a 1888 perquè el senyor Vicens va començar a tenir problemes de liquiditat; la seva vídua va vendre l’edifici el 1899 a la família Jover i els seus descendents el continuen habitant.
Es tracta d’un preciós casal d’estil mudèjar-moresc fusionat amb elements autòctons, estructurat en quatre nivells i 3 façanes amb finestres amb gelosies, rematada per xemeneies i per unes torres en forma de templet.
En la decoració de ceràmica de la façana apunta ja el lirisme naturalista de Gaudí que es va inspirar en les floretes grogues que cobrien el terreny.
També hi va trobar una palmera margalló que va prendre com a model per dissenyar la meravellosa reixa i la porta d’entrada, obra de Llorenç Matamala.
A la cascada del jardí, Gaudí adoptà, per primera vegada, una volta parabòlica.
Després d’una acurada restauració el 1925, amb l'afegitó d'un templet a la cantonada del jardí, l’Ajuntament va concedir-li el premi al Millor Edifici de Barcelona.
Però, malauradament, la font monumental va ser demolida el 1946 quan la família va vendre una part del terreny que donava a la Av. Príncep d’Astúries.
I el 1962 els propietaris van vendre quasi tota la resta del solar que ocupava el jardí on es van construir uns enormes edificis de pisos que ofeguen l’obra de Gaudí.
Recordo la il•lusió que em feia de petita aturar-nos a la porta del templet de la cantonada per comprar un got d’aigua de la font de Santa Rita, que tenia sospitosament el mateix gust que l’aigua de litines. I recordo amb quina ràbia vaig veure després com destruïen el templet i com arrancaven quasi tota la reixa (ara forma part del Parc Güell).
Avui, la Casa Vicens continua causant admiració i té sempre al davant turistes que la fotografien però ha deixat de ser el Palau Encantat de la meva infantesa.
L’any 2005 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per l’Unesco.
M. Carme Juan Torné
M. Carme Juan Torné
