diumenge, 10 de març del 2013

L'ambient de la Plaça de la Virreina


La millor perspectiva de la plaça de la Virreina és la del carrer Torrijos que et mostra en tot moment  l’església de Sant Joan. 



En una vila nascuda de la juxtaposició de diferents parcel•lacions, ningú va pensar en la necessitat d’una plaça Major per aglutinar les activitats  veïnals. El carrer Gran en part supleix aquesta manca en quant a eix comercial i de transport. Però com a punt de trobada, el millor escenari és sens dubte la plaça de la Virreina. 


Després de l’última remodelació, tant la plaça com els carrers que hi desemboquen són zona de vianants i això fa que t’hi acostis amb calma i copsis de seguida el seu encant. És una plaça acollidora, radiant, tranquil•la. 

A mi m’agrada anar-hi sobretot el diumenge al migdia. Les terrasses dels seus tres Cafès estan sempre plenes; els aperitius de les taules conviuen amb els cafès amb llet o els tes dels menys matiners. A les escales de l’església també s’hi asseu un munt de gent. I malgrat que la plaça estigui de gom a gom, la sensació és de quietud. 

Cada diumenge és diferent: t’hi pots trobar un mercat de Nadal o d’artesania de diferents ONGs. Pots atansar-t’hi al so d'una música oriental i trobar-te amb un petit escenari curull de ballarines que es contorsionen amb la dansa del ventre. O arribar-hi al ritme de la música swing, si és l’últim diumenge de mes, i contagiar-te de l’entusiasme dels alumnes dels Tallers Ballaswing mentre ballen animadament per parelles o en coreografies conjuntes. 



O pots veure-hi també tot de quitxalla fent bombolles de sabó amb un monitor o qualsevol altre joc col•lectiu. 

La estàtua de la font de Ruth participa a tots els esdeveniments i sovint porta a les mans un pom de flors fresques. L'escultor Josep M. Camps i Arnau, veí de Gràcia, va saber donar als seus trets tota la bondat i la dolçor del personatge bíblic. Per cert, va ser inaugurada l'onze de setembre de 1949.

Avui he passat per la plaça cap al vespre, quan tornava del Cine Verdi Park de gaudir d'un documental musical extraordinari: "Searching for the Sugar Man". Us el recomano!


M. Carme Juan Torné