L' ÚLTIMA PÀGINA

El curs de Blogs s’ha acabat. Gràcies a aquest treball en equip s’ha reforçat més encara la nostra amistat: ens hem trobat un munt de vegades per fer recorreguts, per perfilar treballs a l’ordinador i sort que les dues tenim tarifa plana perquè les trucades telefòniques han estat infinites.

El blog ens ha aportat conèixer millor el barri físicament, la seva arquitectura, la seva història, les seves festes i la seva gent. Ja ens agradava viure al barri però ara ens hi sentim plenament integrades. Els diversos temes que hem tractat ens han enriquit però som conscients que podríem haver-hi aprofundit més, cosa que no ha estat possible per la limitació d’espai de les entrades del blog i pel temps de què disposàvem. 

Ara ens fa una mica de pena que el curs s’hagi acabat però ens sentiríem contentes si les engrunes de coneixement i experiències que us hem transmès us haguessin interessat i us esperonessin a passejar per  Gràcia tot mirant-la amb uns altres ulls. Gràcia no és només oci nocturn i gresca  de Festa Major. Darrera les diverses activitats que es desenvolupen al barri hi ha un treball corporatiu immens, herència del passat associacionista i reivindicatiu que ha marcat el seu caràcter.

Des de la plaça de la Virreina us desitgem un bon estiu.

Magda Simon i M. Carmen Juan

LA FESTA MAJOR DE GRÀCIA

 La Festa Major de Gràcia ha estat relativament poc analitzada tant des del punt de vista històric com de l'antropològic o sociològic. És una festa força jove, tanmateix com la pròpia població de Gràcia. 

Encara que sovint es dóna com a dada més antiga de la Festa, una nota apareguda en el diari de Barcelona el 19 d'agost del 1827, existeix una referència més antiga de celebració proporcionada per Francesc Curet :"...L'any 1817 va celebrar-se a Can Trilla, l'aplec que per la Mare de Deu d'Agost es feia a l'ex convent de Jesús. Cal retenir aquesta data memorable en els anals de Gràcia, perquè assenyala l'inici de la festa major gracienca en la diada de l'Assumpta..." 

Hi ha historiadors que donen altres dades però en qualsevol cas, la Festivitat que es consolida a mitjans i finals del segle XIX, es va anar definint en un sentit més cívic que religiós, sota l'impuls de les nombroses entitats obreres i recreatives, com Ateneus o Societats de Ball.

Podem distingir 6 etapes en la Festa Major de Gràcia des de començaments del segle XIX fins els moments actuals.

1820 – 1850 Fins l’any 1850 es fan balls tradicionals i jocs a peu i a cavall. L’any 1850 amb  la proclamació de Gràcia com a “Vila”, es fan unes festes extraordinàries i la façana de l’Ajuntament es guarneix. També existeixen algunes referències d’envelats.

1851 -1890 Hi ha moltes societats que guarneixen  els seus jardins o eixequen envelats. Es tenen les primeres notícies de guarniments de carrers amb arcs de brancatge. Del 1877 es té la noticia d’un concurs de botigues guarnides. Els nous graciencs originaris de tot Catalunya, importen també part dels seus costums festius. Així cal destacar la participación regular dels Xiquets de Valls des de 1877.

1891 – 1920 Des del 1892 fins ben entrat el segle XX, una entitat recreativa de to republicà-federal, La Banya Gracienca, construeix un recordat envelat a la cruïlla del carrer Còrsega i el Passeig de Gràcia.

D’altra banda s’inicien els concursos literaris sota l’impuls de l’Ateneu Gracienc, i l’any 1896 presideix el jurat Mossèn Cinto Verdaguer. A partir de 1904 i durant més de dues dècades, el Casino Artesà organitza uns Jocs Florals.

En aquest període es consolida el guarniment de carrers. Com que no existía coordinadora o Federació de carrers no se saps ben bé la quantitat de carrers que hi participaven.  

Fotografia de 1914

1921 – 1936 Les primeres cites de concursos de carrers guarnits impulsats des del Districte, són dels anys 20, però no és fins l’any 1935 que es té noticia de l’existència d’entitats coordinadores d’activitats. Així consta l’existència d’un “Comité de Fires i Festes de Gràcia" impulsat per l’Associació d’Industrials i Comerciants de Gràcia, que tenia com a secretari a Josep Barrillón.

1937-1977 Després del parèntesi de la Guerra Civil, ben aviat es reprenen les activitats festives. La ferotge repressió que prohibia qualsevol manifestació en català es palesa en els programes i publicacions de l’època. Les ganes d’expressió col·lectiva es canalitzaven també amb els guarniments que satirinitzaven la situació. Augmenta el nombre de carrers guarnits. L’any 1942 es van guarnir 70 carrers i 5 places, però l’any 1960 va començar una decadència, a partir d’aquest anys disminueixen el nombre de carrers i places guarnits. L’any 1977-78 només es van guarnir 4 o 5 carrers

Simultàniament a aquesta decadència, i sota l’impuls de les recents legalitzades Associacions de Veïns, Assemblees de Músics i actors, organitzen grans balls i espectacles gratuïts en places  i carrers.

Rètol que anuncia la Festa Major de Gràcia

1980-Actualitat La darrera etapa és l'actual. Poc a poc, amb la reinstauració dels drets democràtics i gràcies l'esclat i recuperació dels moviments veïnals, es retroben els valors originals de la Festa Major de Gràcia. L'Associació de Veïns i Veïnes de Gràcia hi té un important paper en la represa de les festes als carrers de la zona nord de Gràcia.

Des de l’any 2012 , com vaig explicar en un escrit anterior, els membres de la Fundació Festa Major de Gràcia  comparteixen l’espai “Albert Musons” situat al carrer Alzina, núm. 9  amb “Els Castellers de Gràcia”.

Aquesta Fundació durant tot l’any organitzen gran quantitat d’actes:concursos de fotografia, representacions, cavalcada de Reis, la rua del Carnestoltes i un llarg etcetera, però la Festa grossa que té ressò a tota la ciutat és La Festa Major de Gràcia.

Per més informació sobre les festes de Gràcia cliqueu aquí

L'ambient que es respira durant aquests dies de Festa  Major és molt especial. En els seus carrers i places es pot admirar el resultat d'un treball de gran creativitat que, any rera any  amb esforç i molt d'amor al barri, porten a terme tots els veïns. Gaudeixen de la Festa tant la pròpia gent de Gràcia com la gent vinguda d'altres barris de Barcelona.

Per saber-ne més cliqueu aquí.

Magda Simon Parés

Els Cinemes Verdi

L’11 de febrer de 1926, al carrer Verdi,  es va inaugurar el Salón Ateneo Cine que després es va convertir en el Cine Trébol i finalment, a partir de 1936, en els Cinemes Verdi. De seguida va arribar la Guerra Civil durant la qual els locals es van convertir en menjador infantil. Acabada la guerra, va passar a anomenar-se Gran Salón Verdi ja que comptava amb una gran pista de ball al pis superior de l’edifici.

El 23 d’octubre de 1987  es convertí en un multicine de tres sales. El programador, l’Enric Pérez,  va apostar des de l'inici per les pel•lícules d’autor, sobre tot europees, i també per les bones pel•lícules comercials, sempre en versió original subtitulada.  El complex es va ampliar posteriorment amb dues sales més i, amb la inauguració dels Verdi Park al carrer Torrijos, l’oferta es va ampliar fins a les nou sales actuals.  

S’hi fan presentacions de pel•lícules a la premsa, pre-estrenes i classes magistrals per part de directors reconeguts.  Ara, sota el nom de El meu primer Verdi, els diumenges programen sessions matinals infantils. 

Han rebut dos premis Sant Jordi, el 1989 i el 1992; el Premi Europa Cinemes, el 2002; el premi Butaca, el 2007, i el premi a la Millor sala de la ciutat que atorga la revista Time Out, el 2009.

Els espectadors assidus dels Verdi saben que la programació és de fiar. La cua és una petita babel en què se sent parlar un munt de llengües i al seu voltant s’ha anat creant un ambient especial. Han anat sorgint botigues de moda i de complements amb estil propi i restaurants japonesos, palestins, sirians i libanesos obren les portes en front de bars de tapes, crêperies o pizzeries més tradicionals. I tot en el tros del carrer que ocupa dues travessies, des del carrer de l’Or fins a la plaça de la Revolució.

Jo els tinc a deu minuts de casa mal comptats i puc dir sense matisos que els estimo. Hi vaig sovint i, en èpoques difícils, una escapadeta d’un parell d’hores als Verdi m’ha donat ànims per seguir endavant. 

M. Carme Juan Torné

TALLERS D'ARTESANS DE GRÀCIA

L’Associació Artesans de Gràcia està ubicada al Torrent de les Flors núm. 56 i es va constituir l’any 1995. És una associació  que fomenta, estimula i impulsa l’artesania.

Els principals objectius de l’Associació  són: 

• Donar continuïtat als oficis
• Despertar inquietuds artesanals en la gent jove
• Mostrar l’activitat artesanal
• Reduir la càrrega fiscal per ser més competitius enfront  la indústria
• Reconvertir Gràcia en un nucli artesà

En conèixer l'Associació ens van venir ganes de fer aquest vídeo per homenatjar a totes les persones que es dediquen a l’artesania. Gent  creativa que coneix molt bé els materials i les eines  i que mostra una gran destresa  a l’hora d’utilitzar-los. 

Aquest treball ens ha permès conèixer força artesans  i gaudir de  veritables obres d'art.

Per més informació cliqueu aquí

M.Carme Juan Torner i Magda Simon Parés

La plaça del Raspall

La plaça del Raspall al 1923

Per sort, la plaça del Raspall no ha sofert grans canvis al llarg dels anys i ha conservat el seu caràcter de intimitat. És el centre de la comunitat gitana de Gràcia, la més nombrosa de Barcelona, que viu dins del quadrat format pels carrers Siracusa i Llibertat, de nord a sud, i Fraternitat i Milà i Fontanals, de oest a est. Al carrer de Siracusa donen els antics terrenys del Vapor Vell, en part remodelats com a plaça del Poble Romaní.

Carrer de la Fraternitat, on va néixer Antonio Flores, El Pescaílla

Durant la Setmana de la poesia de Barcelona, el divendres 10 de maig es va celebrar a la plaça del Respall un acte d’homenatge a Carmen Amaya amb motiu dels cent anys del seu naixement i els 50 de la seva mort.

La plaça del Raspall, divendres 10 maig 2013

Quan vaig arribar a la plaça plena de gom a gom, les boniques cabelleres de les noies gitanes es barrejaven amb la volandera cua de cavall de l’Enric Casasses. Vaig saber després que un dels seus reculls de poemes, publicat el 1998 i que va obtenir el Premi Ciutat de Palma de poesia 1999, es titula Plaça Raspall, poema en set cants.

Si voleu veure el programa de la nit i alguns vídeos de les actuacions, cliqueu aquí.

Voldria acabar amb un fragment del poema de Miquel Pujadó -cantautor, escriptor i filòleg- dedicat a les places de Gràcia.

Una plaça a Gràcia té el caliu

que alimenta l’esperança
com l’ocell al fons del niu.
Una plaça a Gràcia, si ets despert,
fa que entenguis les llambordes
com si fos un llibre obert.
Una plaça a Gràcia, si li plaus,
fa que el temps resti en exili
fins que hi vulguis fer les paus.
Una plaça a Gràcia et fa el regal
d’un futur prenyat de joia
-si és mentida, tant se val! 

...

Una nit, mentre sentíeu uns gitanos
rumbejar a cops de guitarra, bongo i ball,
et parlà de viure junts: quin cop de mall,
a la Plaça del Raspall!

M. Carme Juan Torné       

Esclat de primavera

Una passejada per Vallvidrera, pels carrers de Barcelona i per alguns jardins.

M. Carme Juan Torné

PLAÇA ANTONI ROVIRA I TRIAS

Totes les places d'aquest barri tenen una identitat pròpia, però aquesta és molt especial perquè tota ella ens recorda un home molt singular que va donar un impuls urbanístic al barri.

Aquesta plaça  és un homenatge al cèlebre arquitecte  Antoni Rovira i Trias, nascut a Gràcia i artífex de l’entremat de places i carrers estrets  que té el barri.

També forma part d'aquest reconeixement l'escultura de bronze, a tamany real,  de Rovira i Trias que es troba en un banc de la plaça en actitud amable i contemplant per sempre el barri que el va veure créixer.

Als peus de l’estàtua hi ha una placa amb el plano del projecte més ambiciós de l’arquitecte:

L’Eixample barcelonés. Projecte que va guanyar el concurs de l’Ajuntament de Barcelona per unanimitat l’any 1859, però que finalment no es va dur a terme. En el seu lloc es va aprovar el Pla Cerdà, que va donar forma a l’actual Eixample

Antoni Rovira i Trias portava el barri en el cor. Ara Rovira i Trias forma part del cor del barri per sempre.

Si voleu ampliar informació cliqueu l'enllaç següent:

http://blogs.sapiens.cat/historiadorvital/2011/12/10/pla-rovira-i-trias-o-la-barcelona-que-no-va-ser/

Magda Simon Parés