La Festa Major de Gràcia ha estat relativament poc analitzada tant des del punt de vista històric com de l'antropològic o sociològic. És una festa força jove, tanmateix com la pròpia població de Gràcia.
Encara que sovint es dóna com a dada més antiga de la Festa, una nota apareguda en el diari de Barcelona el 19 d'agost del 1827, existeix una referència més antiga de celebració proporcionada per Francesc Curet :"...L'any 1817 va celebrar-se a Can Trilla, l'aplec que per la Mare de Deu d'Agost es feia a l'ex convent de Jesús. Cal retenir aquesta data memorable en els anals de Gràcia, perquè assenyala l'inici de la festa major gracienca en la diada de l'Assumpta..."
Hi ha historiadors que donen altres dades però en qualsevol cas, la Festivitat que es consolida a mitjans i finals del segle XIX, es va anar definint en un sentit més cívic que religiós, sota l'impuls de les nombroses entitats obreres i recreatives, com Ateneus o Societats de Ball.
Podem distingir 6 etapes en la Festa Major de Gràcia des de començaments del segle XIX fins els moments actuals.
1820 – 1850 Fins l’any 1850 es fan balls tradicionals i jocs a peu i a cavall. L’any 1850 amb la proclamació de Gràcia com a “Vila”, es fan unes festes extraordinàries i la façana de l’Ajuntament es guarneix. També existeixen algunes referències d’envelats.
1851 -1890 Hi ha moltes societats que guarneixen els seus jardins o eixequen envelats. Es tenen les primeres notícies de guarniments de carrers amb arcs de brancatge. Del 1877 es té la noticia d’un concurs de botigues guarnides. Els nous graciencs originaris de tot Catalunya, importen també part dels seus costums festius. Així cal destacar la participación regular dels Xiquets de Valls des de 1877.
1891 – 1920 Des del 1892 fins ben entrat el segle XX, una entitat recreativa de to republicà-federal, La Banya Gracienca, construeix un recordat envelat a la cruïlla del carrer Còrsega i el Passeig de Gràcia.
D’altra banda s’inicien els concursos literaris sota l’impuls de l’Ateneu Gracienc, i l’any 1896 presideix el jurat Mossèn Cinto Verdaguer. A partir de 1904 i durant més de dues dècades, el Casino Artesà organitza uns Jocs Florals.
En aquest període es consolida el guarniment de carrers. Com que no existía coordinadora o Federació de carrers no se saps ben bé la quantitat de carrers que hi participaven.
 |
| Fotografia de 1914 |
1921 – 1936 Les primeres cites de concursos de carrers guarnits impulsats des del Districte, són dels anys 20, però no és fins l’any 1935 que es té noticia de l’existència d’entitats coordinadores d’activitats. Així consta l’existència d’un “Comité de Fires i Festes de Gràcia" impulsat per l’Associació d’Industrials i Comerciants de Gràcia, que tenia com a secretari a Josep Barrillón.
1937-1977 Després del parèntesi de la Guerra Civil, ben aviat es reprenen les activitats festives. La ferotge repressió que prohibia qualsevol manifestació en català es palesa en els programes i publicacions de l’època. Les ganes d’expressió col·lectiva es canalitzaven també amb els guarniments que satirinitzaven la situació. Augmenta el nombre de carrers guarnits. L’any 1942 es van guarnir 70 carrers i 5 places, però l’any 1960 va començar una decadència, a partir d’aquest anys disminueixen el nombre de carrers i places guarnits. L’any 1977-78 només es van guarnir 4 o 5 carrers
Simultàniament a aquesta decadència, i sota l’impuls de les recents legalitzades Associacions de Veïns, Assemblees de Músics i actors, organitzen grans balls i espectacles gratuïts en places i carrers.
 |
| Rètol que anuncia la Festa Major de Gràcia |
1980-Actualitat La darrera etapa és l'actual. Poc a poc, amb la reinstauració dels drets democràtics i gràcies l'esclat i recuperació dels moviments veïnals, es retroben els valors originals de la Festa Major de Gràcia. L'Associació de Veïns i Veïnes de Gràcia hi té un important paper en la represa de les festes als carrers de la zona nord de Gràcia.
Des de l’any 2012 , com vaig explicar en un escrit anterior, els membres de la Fundació Festa Major de Gràcia comparteixen l’espai “Albert Musons” situat al carrer Alzina, núm. 9 amb “Els Castellers de Gràcia”.
Aquesta Fundació durant tot l’any organitzen gran quantitat d’actes:concursos de fotografia, representacions, cavalcada de Reis, la rua del Carnestoltes i un llarg etcetera, però la Festa grossa que té ressò a tota la ciutat és La Festa Major de Gràcia.
Per més informació sobre les festes de Gràcia cliqueu aquí
L'ambient que es respira durant aquests dies de Festa Major és molt especial. En els seus carrers i places es pot admirar el resultat d'un treball de gran creativitat que, any rera any amb esforç i molt d'amor al barri, porten a terme tots els veïns. Gaudeixen de la Festa tant la pròpia gent de Gràcia com la gent vinguda d'altres barris de Barcelona.
Magda Simon Parés
